dimarts, 31 de març del 2009

Concentració de Suport al CSO la Gordíssima


El dia 2 d´abril tenim el judici!!

Es convoca una concentració de suport el mateix dia a les 10:00h del matí als jutjats de Via Laietana (núm. 2)


La Gordíssima és….

un projecte veïnal obert,

un edifici històric viu,

un centre social amenaçat
…
i es queda al poble!!

http://www.lagordissima.tk/

dilluns, 30 de març del 2009

Matinal cultural i Jornada de portes obertes al CSO la Gordíssima

Es celebrarà una matinal de portes obertes el proper 4 d’abril per donar a conèixer la feina feta rehabilitant l’espai durant els darrers mesos i la gran confluència de tallers i activitats realitzades.

Horaris i tallers:

10:00h - Exposició de paradetes de col.lectius del CSO
10:15h - Xocolatada
10:30h - Taller de paper reciclat
11:00h - Taller de ball de bastons
11:00h - Mostra de percució de tabals
11:00h - Taller de grafitti abstracte
11:30h - Taller de capgrossos
11:30h - Taller de titelles
11:30h - Taller de teatre
12:00h - Taller de cuina vegana
12:30h - Taller de poesia
13:00h - Vermut vegà i lectura del manifest

Lloc: a les portes del CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10

http://www.lagordissima.tk/


La Gordíssima és....
un projecte veïnal obert,
un edifici històric viu,
un centre social amenaçat
...i es queda al poble!!

El CSO La Gordíssima a la “corda fluixa”

El Centre Social andreuenc rep una citació judicial

El propietari de l’immoble –amb residència a Madrid- que actualment és el Centre Social Okupat La Gordíssima ha interposat una demanda a un membre del col•lectiu que gestiona l’espai per iniciar-ne el seu futur desallotjament.

Davant d’aquesta situació el col•lectiu del CSO impulsa una campanya en contra del desallotjament amb una mostra d’activitats al carrer on es presentaran els tallers que s’hi estan realitzant des de la seua ocupació.

El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al C/ Gordi del poble de Sant Andreu de Palomar portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari, fet pel qual havia estat ocupat anteriorment.

Després de mesos tapiada i en desús, la nit del 15 de novembre del 2008 un grup de persones van alliberar l’espai. La voluntat, obrir-lo al poble tot creant un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà i reclamant el dret a un habitatge així com un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.

En resposta al judici previst pel dia 2 d’abril, als Jutjats de 1ª Instància núm. 30, de Via Laietana, el col•lectiu del CSO convoca una concentració de suport a partir de les 10 del matí. També es celebrarà una matinal de portes obertes el proper 4 d’abril per donar a conèixer la feina feta rehabilitant l’espai durant els darrers mesos i la gran confluència de tallers i activitats realitzades.

Assemblea CSO La Gordíssima, trapezistes de vocació.

http://www.lagordissima.tk/

dissabte, 28 de març del 2009

Xerrada sobre Palestina al CSO la Gordíssima


Dissabte 4 d´abril a les 19:00 hores

Acabem d´arribar de Palestina.

Parlem de l´Actualitat i l´Acció Directa als Territoris Ocupats,

amb videos i fotografies

CSO La Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10

www.lagordissima.tk

Tranxgènia a la Gordíssima!!


Passi del documental Tranxgènia i xerrada-debat al CSO La Gordíssima

Xerrada-debat: Resistències i alternatives als transgènics i al model agroalimentari industrial
A càrrec del col·lectiu Transgènics Fora!

I després sopar popular lliure de transgènics!

Dijous 2 d'abril, 19:30h.

CSO La Gordíssima.
C/ Pons i Gallarza 10
M-L1 - Sant Andreu
Renfe - Sant Andreu Comptal

http://www.transgenicsfora.org/

www.lagordissima.tk

divendres, 27 de març del 2009

Que la Crisi la paguin els rics!


28 de març- 4 Abril- mobilització general

Ja fa gairebé un any que els mitjans de comunicació van començar a parlar de l’existència d’una crisi que no és només financera, com ens volen fer creure, sinó també de producció, energètica, ecològica i alimentària.

La situació financera actual és el reflex d'un model econòmic en el qual és millor negoci especular financerament que produir béns reals, fins que les bombolles exploten, com va ocórrer també en aquesta ocasió. Aquesta no és una més de les crisis cícliques del capitalisme; la d'avui és molta més profunda, doncs a més de la inevitable sobreproducció que comporta de seu el capitalisme, significa l'explosió d'un model econòmic que ha detingut la producció en el Sud, generant atur i aprofundint la pobresa.

El capitalisme, en la seva obsessió malaltissa per acumular més i més beneficis pels rics, necessita créixer permanentment per evitar entrar en Crisi: Créixer en especulació financera o de vivenda, en explotació laboral dels treballadors, en sous miserables i precarització, en espoli dels recursos naturals i el medi ambient, en més i més privatitzacions dels serveis públics...

Com si no en tinguéssim prou, ara tot just estem començant a pagar amb molt més patiment la seva Crisi. L’Unió Europea amb las sevas políticas ultraliberals i antisocialses incapaç de trobar una sortida a la crisis que no sigui regalar diner als bancs, amenaçar els drets socials dels treballadors y de la ciutadanía, amb creixents contradiccións entre els diferents estats que la composen.

Un any després de l’inici, aprofitant quea prop d’una tercera part del mercat laboral a l’estat espanyol es precari, milers de treballadors i treballadores som acomiadats cada dia a la fí del seu contracte precari,o be a causa dels tancaments d’empreses o por aprobació d’ERO’s, alhora que la patronal intenta reduir les indemnitzacions per acomiadament a una propineta. Tot i que tothom està amenaçat, alguns col·lectius estan rebent més durament aquestes agressions: dones, joves, immigrants, famílies sense feina.

Els grans deutes que els bancs i constructors ens van obligar a tenir per accedir a una vivenda, ara poden fer-se servir per fer-nos fora. Per una altre part el enorme deutegenerat al torn del greu déficit comercial espanyol posa el repte de trovar sortidas a la crisis dintra de la política monetaria de l’UE. Mentrestant, el Govern Zapatero utilitza 150.000 milions d’euros a la Banca sense cap tipus de condició, el 15% del PIB de l’Estat. Amb els nostres impostos paguem l’especulació capitalista.

No es pot obviar el silenci còmplice de les burocràcies sindicals: Mentre a tota Europa s’estenen les lluites de la classe treballadora, vagues generals incloses, aquí participen en les crides a la tranquil·litat i la pau social per mantenir-nos a tots i totes quiets a casa. No podran. No esperem a ser 4 milions d´aturats.

S’ha de dir clar: no hi haurà prou llocs de treball abans que s’acabin les prestacions d’atur dels acomiadats i les seves famílies. I després què?

Només la mobilització dels treballadors i treballadores, estudiants i classes populars podrà aturar la dramàtica situació que tenim a sobre. Si no actuem els governs de dreta o de l'actual esquerra acomodada seguiran actuant com consells d'administració dels poderosos, que ens amenacen amb tancar o deslocalitzar empreses si no s'accedeix als seus desitjós de reduir els ja insuficients salaris Hem de lluitar per aconseguir primer protecció immediata per a tothom i després per decidir si el capitalisme ha de seguir governant i explotant-nos la resta de la nostra vida.

El més d’un centenar de sindicats, moviments socials, partits polítics, comitès d’empresa i les dones i homes en lluita per un món sense explotació, des de la campanya “Que la crisi la paguin els rics!” volem construir assemblees unitàries, que acullin a tots los explotats (aturats, temporals, mileuristes, autònoms, subcontractes,...) i exigim:

· Aturada immediata dels EROs (expedients de regulació per acomiadar) Ni un acomiadament més, garantia de treball estable i digne per a tothom. Modificar la legislació actual que permet acomiadar amb beneficis del grup i eliminar ETTs i la temporalitat.

Prestació de l'atur indefinit fins a l'obtenció d'un nou treball ( avui només pots gaudir de 720 dies amb 70% de base reguladora o del 60% a partir del setè mes) No es de rebut un subsidi caritatiu de prop de 400 euros si no pots treballar com passa a mes de 1 milió de persones que han finalitzat la prestació d´ atur.

· Repartiment del treball assalariat; 35h setmanals sense reducció de salari, com s'ha fet a diversos països d'Europa.· Salari mínim a 1200 EUR.(avui son 624€) i pensions a 1000 € (avui molta gent gran viu amb 494 € per 14 pagues o 336 € la no contributiva als que no ingressen 4708 € l´any i no van cotitzar 15 anys.

· Dret a un habitatge digne (amb un preu màxim del 20% dels ingressos per lloguer) , cap desnonament per motius econòmics

· Nacionalització amb control dels treballadors, en el cas d'intent d'acomiadaments, tancaments o deslocalització, de grans empreses.

· Aposta per un teixit productiu sostenible, social i ecològicament. Planificació de la producció i l'explotació dels recursos naturals, fomentar formes de propietat de interès social, la propietat pública, la propietat cooperativa, la propietat comunal y col·lectiva i les xarxesde consum alternatiu, en funció de les necessitats de les persones i no pels beneficis dels capitalistes. Garantir la sobirania alimentaria i el màxim de l´energètica.

· Nacionalització sense indemnització y amb control social, dels sectors estratègics, és a dir, Banca, Energia,Infrastructures. Democratitzar la comunicació perquè el 70% de las noticies son de 7 multinacionals de premsa. Socialització del Coneixement, que condiciona amb patents la medicina i l´agricultura.

· Contra la privatització i mercantilització de l’ensenyament. No a la nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) que va en contra de l’escola pública, de l’organització democràtica dels centres i de les condicions laborals del professorat. No al pla Bolonya de la UE que supedita la Universitat als interessos empresarials i dificulta l’accés de l’alumnat amb menys recursos econòmics.

· Tancament dels centres d’internament per a estrangers!. No a les restriccions de la regularització per arrelament i del reagrupament familiar. Davant de l’allau d’acomiadaments, els papers no poden dependre d’un contracte. Prou reformes regressives de la Llei d’Estrangeria. Regularització sense condicions.

· Serveis públics universals, gratuïts i de qualitat. Recuperació dels serveis ja privatitzats que fan negoci amb els recursos públics.

· Reconeixement social i econòmic i repartiment del treball domèstic i de cura.(les dones pateixen mes carrega de treball en la societat actual i no es reconeix ni com a feina)

· Control dels capitals financers. Eliminació dels paradisos fiscals. Impostos pels rics per arreglar la crisi, ja que amb PP i PSOE els han reduït molt (20.000 milions €)i acabar amb el frau fiscal i el 25% d´ economia submergida.

· Dissolució de l' OMC, FMI, BM i del G-20 donat que són organismes no democràtics. (En el Fons Monetari manen 5 països, en el Banc Mundial 8, en la OrganitzacióMundial de Comerç mai s’ha votat res i sonresponsables de la crisi.)Per unes institucions financeres sota control democràtic al servei d’una economia solidària sense especulació ni usura. No ens deixarem enganyar amb la reunió del G20 a Londres al 28 de març i la seva sortida per la crisi favorable als rics. Abolició del deute extern del països empobrits i de l'intercanvi desigual al comerç internacional.

· Reinversió de les despeses militars en serveis socials. La despesa militar mundial el 2007 va ser d'1,5 bilions de dòlars. Segons la FAO amb 150.000 milions de dòlars anuals es podria eradicar la pobresa el 2015. D'aquests bilions, l'Estat espanyol (1) va col·laborar amb 17.977 milions d'euros, equivalent a l'1,73 del PIB espanyol. 4.200 milions d'euros a cooperació España.

· Denunciar i aturar l'acció destructiva i d'espoli dels pobles per part de les multinacionals. Les multinacionals mes importants tenen mes poder real que la meitat de los països de la o­nU y generen grans corrupcions al Sud i al Nord, invertint cada cop mes en publicitat per la marca.

· Compliment del dret d'autodeterminació dels pobles reconegut a la Carta de Drets Humans de l’ONU, com a forma de poder decidir democràticament, els millors camins per sortir de la crisi i autogovernar-se.

. Defensa dels drets democràtics, de vaga, llibertat d'expressió, associació i manifestació. Prou repressió als moviments i persones que lluiten contra la crisi Absolució dels imputats per lluites socials

Per aconseguir els objectius necessitem unir-nos. Cal començar a crear plataformes- assembleeslocals en contra de la crisi. Perquè sols som febles, però units ho podem aconseguir. PARTICIPA, ORGANITZA'T PELS TEUS DRETS, CONTRA LA CRISI. Només amb la lluita de molts podrem sortir favorits de la crisi. Es necessari el treball de base, la conscienciació i la mobilització sostinguda.

Contacte a la teva localitat amb el telèfon nº 690823564 .

Per adherir-se a la Campanya: info@noalacrisi.cat

Webs d’informació :

www.noalacrisi.cat

http://www.milnou.net/~crisi/joomla/


TOTS I TOTES A LA MANIFESTACIO DE BARCELONA EL 28/3/09, 17,30h Plaça Universitat

Cafeta de l´Assemblea Social al CSO la Gordíssima


La Cafeta serà de 20h a 03h

Es farà al CSO la Gordíssima (C/Pons i Gallarza 10)

Hi haurà pintxos i també es projectaran videos de disturbis i de conflictes laborals

Organitza: Assemblea Social de St. Andreu

http://santandreusocial.wordpress.com/

http://www.lagordissima.tk/

La Directa núm. 132. Els mossos apallissen i són identificats en el setmanari



Dels grisos als blaus

Testimonis, informes mèdics i documents fotogràfics assenyalen quinze agents dels Mossos com a autors d’agressions indiscriminades durant la repressió del moviment estudiantil del 18 de març





El culebró d’Interior: sainet en tres actes


Novembre de 2006. Eleccions autonòmiques. Desgast electoral del primer tripartit només aturat per la pujada de vots i escons d’ICV, que garanteixen la majoria absoluta. Molts en prenen nota. Abans que Zapatero forci la sociovergència, Montilla tria ràpidament la reedició del tripartit. Trobada ràpida a tres bandes, però amb el pastís repartit: PSC i ERC han pactat prèviament el nou cartipàs. La demanda d’ICV d’una tercera conselleria emparant-se en la seva pujada determinant per garantir govern té una resposta enverinada. Amb una Montserrat Tura en hores baixes, li etziben: Justícia o Interior, Saura, tu esculls. Com en una partida de pòquer a ulls cecs i cartes marcades, Joan Saura, personalment i en persona, tria Interior.

Un informe mèdic certifica les lesions d’un nen de 10 anys

Toni Lara, el portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra-CC.OO, va declarar a RAC1 el dijous 19: “És totalment fals que un menor resultés contusionat. El menor va ser atès per una ambulància que estava seguint la manifestació i el que tenia el nen era un atac de por, perquè la persona que hi havia al seu costat sí que va rebre algun impacte de defensa dels Mossos”. L’informe del menor, atès efectivament per una ORCA –les ambulàncies medicalitzades que acompanyen els antidisturbis–, refereix “contusions menors”, localitzades principalment a la barbeta. A més, nombrosos periodistes van ser testimonis d’aquests fets i van entrevistar la mare in situ. Aquesta va afirmar que “la policia ha de canviar” i va mostrar el seu suport als estudiants en lluita. La FAVB i altres entitats socials han decidit personar-se en la denúncia per lesions que presentarà la família.


La paralització de ‘Bolonya’, un objectiu reforçat

El Pere, l’Arnau i el Manel són portaveus de les tres associacions estudiantils que actualment lideren la lluita contra Bolonya a les universitats catalanes. Formen part de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL), que convoquen conjuntament la vaga anunciada pel 26 de març. Arran del desallotjament del rectorat de la UB, de la càrrega policial indiscriminada i de la mobilització massiva del dimecres 18 de març, han decidit “oblidar les diferències tàctiques i treballar colze a colze”. Amb el convenciment que la lluita contra Bolonya s'ha de nutrir de la resta dels moviments socials declaren:“una agressió així fa que la gent senti la impetuosa necessitat d’organitzar-se”.



Entitats socials i veïnals demanen la llibertat d’Enric Duran, reclòs a Can Brians

(així està el pati)

Enric Duran no ha evitat mai cap citació judicial, per tant, no ha existit risc de fuga. Conclusió: no es pot argumentar jurídicament una presó preventiva sense fiança com la que va decretar el jutjat número 10 a l’activista la setmana passada. Amb aquests arguments, l’advocat defensor del detingut, Àlex Solà, ha interposat un recurs amb la finalitat que Duran recuperi la llibertat. Aquesta setmana s’espera la resposta judicial al recurs, que ha tingut el recolzament d’entitats veïnals com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i d’organitzacions socials com l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, entre d’altres entitats.


Els altres periodistes de 1939

(expressions)

Durant els anys trenta, les pàgines de la premsa catalana bullien amb una activitat frenètica. El periodisme català de l’època, amb plomes com les d’Eugeni Xammar, Just Cabot o Irene Polo, va assolir el nivell de les grans cultures europees. La Guerra Civil, la repressió i el posterior exili van tallar en sec amb la brillant producció periodística del país: l’any 1939, el 80% dels professionals de la premsa catalana emprenen el camí de l’exili. Per aquestes raons, el Grup de Periodistes Ramon Barnils homenatja els professionals de la informació represaliats pel règim franquista.

http://www.setmanaridirecta.info/

dimarts, 24 de març del 2009

Concentració per demanar la llibertat de l´Enric Duran


Dijous 26 de març, a les 8 del vespre, davant la Borsa de Barcelona, al Passeig de Gràcia, concentració per la llibertat de l'Enric Duran i contra el sistema financer.


www.17-s.info


Organitza: Grup de suport a l´Enric Duran









Roda de premsa sobre el cas d’Enric Duran: http://www.kaosenlared.net/noticia/roda-premsa-sobre-cas-denric-duran

Torno de l'exili preventiu, per participar d'un moviment social cada cop més massiu.

Carta de l'Enric Duran, qui el 17 de setembre, va anunciar l'expropiació de 492.000 euros a 39 entitats bancàries per destinar-los a alternatives de societat i va marxar del país.

Des d'algun lloc d'aquest petit planeta, i a mesura que rebia noticies del que passava a partir del 17 de setembre, el meu enfocament del període que havia d'estar fora del país anava canviant molt ràpidament. Si al principi m'havia acomiadat creient que almenys estaria un any fora, doncs era el temps que havia cregut necessari per preparar una hipotètica tornada a casa on m'esperés un judici segur, aviat vaig veure que això no estava tant clar.

Mentre l'impacte del 17-S em feia pensar que hi hauria moltes possibilitats que el suport sigués massa gran com perquè em poguessin arribar a empresonar, l'esclat total de la crisi des de mitjans de setembre em motivava a dedicar totes les meves energies per aprofitar el moment. Va agafar forma el pensament que el motiu per tornar potser ja no hauria de ser tant l'hipotètic judici, que no era tant segur que es celebrés, sinó les ganes de participar en aprofitar l'oportunitat de canvi social que ens brinda la crisi i que havia estat l'origen de la meva acció d'expropiació.

Després d'aquesta reflexió i canvi de plans, en el comunicat que vaig escriure el 17 d'octubre, ja deia:

“Per la meva banda, davant de la falta de denúncies i per poder estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta conjuntura històrica en que ens trobem, aviat sortiré de la clandestinitat i tornaré a l'activitat pública.”

Després d'aquell comunicat, els Mossos d'Esquadra van afirmar que “un total de 18 entitats financeres han presentat denuncies per retards en els pagaments dels crèdits concedits a l'activista Enric Duran” [...]

Però si jo havia dit que aviat tornaria a l'activitat pública és perquè pensava fer-ho, amb denúncies o sense. Certament, els esdeveniments m'havien fet canviar els meus plans a les poques setmanes d'estar a l'estranger. Tot i així, no podia precipitar-me, perquè si tornava massa aviat, no tindríem temps de preparar-ho. Així doncs, des de ben aviat va sonar al meu cap la data del 17 de març, 6 mesos després del 17-S, com el moment més adequat per la tornada pública a terres catalanes muntant un nou dia D, aquest el 17-M.

Mesos després, en data actual, el Jutjat d'Instrucció nº 29 de Barcelona només ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m'han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime. L'actuació del jutge davant d'aquest sumari ha estat l'arxivament provisional del cas. La causa d'aquest arxivament no ha transcendit. Per reobrir el cas caldria que alguna d'aquestes entitats que m'acusen o el fiscal de l'Estat ho reclamés.
No tenim informació de la resta de les 18 denúncies penals que van declarar els Mossos d'Esquadra davant la premsa el passat 17 d'octubre, però en tot cas, segons el meu advocat, és probable que si n'arriben més es passin al mateix jutge i siguin arxivades en les mateixes condicions.

Per què he tornat?

Ara que he tornat es planteja el dubte de si reobriran el cas o no. No m'importa. Quedi clar que no he tornat per enfrontar-me a un judici ni per defugir-lo. Vulguin jutjar-me o no, això no és important. El que és important és que està en joc el nostre futur. Si sóc aquí és perquè penso que és en l'entorn que conec on puc ser més útil per l'acció col·lectiva. És aquí on tinc més i millors coneixences.
Quedi clar que, per molt espectacular que fos aquella acció, no és a títol individual que sóc útil pel canvi, sinó com a part d'un moviment social cada cop més massiu. Per molt que els mitjans de comunicació oficials es quedin amb l'anècdota personal i em posin mots com el de ‘Robin dels bancs’ (que simplifiquen la realitat, a vegades expressament), no és l'expropiació de bancs en sí el que fa que se'm respecti, sinó els molts anys d'activisme i feina seriosa compartida amb moltíssimes persones, com les que t'han fet arribar aquesta publicació que tens a les mans, la qual és important per tot el seu contingut i no pel que hi digui en aquesta pàgina 9.

Remordiment, cap ni un. Considero que els mitjans emprats han estat del tot coherents amb els fins que buscaven, que no són altres que fer camí per abolir el sistema actual i posar en marxa alternatives viables. Penso que ha quedat demostrat que he actuat pel sentiment d'una situació de necessitat. Necessitat de la societat i les futures generacions. També he actuat pel compliment d'un deure, el deure de fer el que estigui al meu abast com a activista social i com a persona per sensibilitzar sobre els aspectes més crítics del nostre present. Reitero el meu compromís en la desobediència a la banca i a la resta de poders dominants en la nostra societat, que moguts qui sap per quines ambicions o per quina falta d'autoestima, segueixen insistint en portar-nos a tots plegats pel camí de la catàstrofe ecològica, així com per la via de la precarietat vital, la soledat i la competència en les relacions socials.

És el moment d'alçar-nos per a complir el nostre deure com a persones i cridar que desobeir a la banca, als governs i a tothom que pretengui fer-nos continuar amb aquest sistema econòmic destructor de vides i de futurs, no és una utopia, sinó una clara mostra de sentit comú i bona voluntat. Diguin el que diguin jutges, polítics i banquers, la natura i la gran majoria de la humanitat estan de la nostra part. Si realment volem ser lliures, hem de ser partícips del canvi. Hem d'aconseguir vèncer la por, ser actors vius i amatents de les nostres vides, i ser nosaltres mateixes el canvi que volem veure en el món.

UNINT-NOS PODEM!!!

Vaga i Manifestació: Bolonya s´aplica a cops de porra

Vaga i manifestació per la universitat pública i contra la repressió!

Davant la repressió del moviment contrari al Procés de Bolonya, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) convoca una jornada de lluita pel dijous 26 a les universitats del país.

Davant de l'increment de l'estratègia repressiva contra el moviment contrari al Procés de Bolonya, i en especial els fets succeïts al llarg del dimecres 18 de març a Barcelona, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) convoquem una jornada de lluita pel dijous 26 de març al conjunt d'universitats del país.

Els objectius d'aquesta nova mobilització és remarcar que l'única solució al conflicte que es viu a les universitats és la paralització de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i l'inici d'un procés de debat profund de transformació de la universitat pública; i també exigir la fi de la criminalització i persecució que pateixen els estudiants crítics amb el procés de Bolonya.


Jornada de lluita: Bolonya s’aplica a cops de porra!

El dimecres 18 de març de 2009 quedarà gravat a la ment de tots i totes. A primera hora del matí, amb nocturnitat i traïdora, desenes d’agents dels Mossos d’Esquadra entraven a la Universitat de Barcelona per posar fi a l’ocupació pacífica del rectorat que havia remogut tantes i tantes consciències aquests últims mesos. Al llarg de tot el matí, les protestes per aquesta nova entrada policial a una universitat es van estendre per tota la ciutat i la policia d’en Saura va actuar agredint a tota aquella persona que mostrés públicament el seu suport a la lluita estudiantil. Però, al vespre va arribar el pitjor, quan es va viure un espectacle dantesc. La policia del Tripartit va intentar silenciar la veu de milers d’estudiants a cops de porra, agents antidisturbis dels Mossos d’Esquadra van acarnissar-se amb totes aquelles persones que van sortir al carrer per denunciar la violència policial i reclamar un debat profund sobre el futur de la universitat pública catalana.

El 18 de març ens demostra que les autoritats universitàries no volen afrontar la problemàtica que es viu a les universitats catalanes. Els responsables universitaris ens han demostrat que volen silenciar, per tots els mitjans, les reivindicacions estudiantils. Ens han demostrat que prefereixen continuar imposant un model educatiu rebutjat per la immensa majoria dels estudiants, abans que entre tots i totes marquem el rumb de l’educació.

El 18 de març és la plasmació que a les autoritats universitàries només els queda la força i la violència per aturar l’ampli moviment universitari i social que defensa la universitat pública i de qualitat. Els Rectorats i les Conselleries d’Universitats ens neguen el debat profund sobre la universitat, ja que saben que els membres de la comunitat universitària no volem un procés que ens aboca a la mercantilització. Els Rectors, Degans i Consellers no accepten que les manifestacions, vagues i els referèndums certifiquin el suport estudiantil a la universitat pública i el rebuig a la destrucció d’aquesta.

Els responsables universitaris, fent ús de la policia, volen silenciar-nos, volen silenciar el clamor popular que denuncia el desballestament de la universitat pública. I no, no els hi ho permetrem!
Els estudiants, els membres del Personal d’Administració i Serveis (PAS), el Professorat i la societat en general hem de dir prou a la prepotència rectoral, al cinisme institucional, a la violència policial i a la repressió contra aquells que lluitem per una universitat pública, crítica i popular.

Hem d’alçar la veu, sortir al carrer i proclamar als quatre vents que s’ha de paralitzar Bolonya! Hem de fer arribar a tots els racons del país que som nosaltres, i no pas les empreses, els qui hem de construir la universitat pública del futur!

Per tot això, fem una crida a tothom a participar a les mobilitzacions que es celebraran al llarg de la jornada de lluita convocada pel dijous 26 de març al conjunt de les universitats i ciutats dels Països Catalans.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

http://www.sepc.cat/


Aquesta manifestació reclama una paral.lització de l'EEES i l'obertura d'un debat obert sobre el futur de la universitat pública i recrimina la represió que rep el moviment estudiantil.


Estimats companys i companyes:

Ens han arribat veus de diferents col.lectius que dubten en assistir a la manifestació de demà dijous 26 de març a les 20:00 a la plaça universitat perquè creuen que és una manifestació contra la policia i que pot haver-hi individus que vagin a provocar conflicte.

Ens agradaria remarcar que:

. Aquesta manifestació reclama una paral.lització de l'EEES i l'obertura d'un debat obert sobre el futur de la universitat pública i recrimina la represió que rep el moviment estudiantil i, en aquest sentit, fa un crit al dret que tenim d'expressar-nos lliurement cosa la cual no es pot demanar a cops de bastó.

. En vistes del que va succeir el passat 18M, els i les organitzadores han decidit que no es permetrà l'ús d'objectes contundents i que s'intentarà que ningú vagi encaputxat. És per això que s'ha estipulat una comissió de seguretat que vetllarà perquè es respectin aquestes premisses. Seguint aquesta linia es fa un crit a que els assistents portin llibres i flors ja que són aquestes les nostres armes i així ho volem demostrar.

Aprofitem per convidar a tothom que vegi a algú que distorssiona o que pretengui executar actes violents a que li faci un toc d'atenció: tots cuidarem que la manifestació sigui pacífica.

Recordem que en acabar acamparem tots junts a plaça universitat fins dissabte a les 17:00 i la plaça esdevindrà un centre de reflexió i formació.

Gràcies pel suport i fins demà a les 20:00 a plaça universitat

Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants (CAE)

diumenge, 22 de març del 2009

Concentraciópel dret al propi cos: avortament lliure i gratuït


L’Esquerra Independentista del Barcelonès, que aplega les assembles i organitzacions de l’esquerra independentista de la comarca, fa una crida a participar el proper dimecres 25 de març a la Concentració per l’avortament lliure i gratuït i el dret al propi cos que es farà a les 19h a la plaça Catalunya de Barcelona .

Aquest 25 de març la Conferència Episcopal espanyola presenta la campanya publicitària del linx contra l’avortament en una “Jornada per la vida” que es celebrarà a diferents ciutats. A Barcelona penjaran més de 200 plafons publicitaris, just coincidint amb les últimes declaracions criminals del Pontífex de l’església catòlica sobre el preservatiu i la SIDA que mostren
la hipocresia i la propaganda de la mort que promou aquesta institució reaccionària.

Per plantar cara a aquesta campanya ultra conservadora contra els drets de les dones, s’ha convocat una Concentració a la Plaça Catalunya, el dimecres 25 a les set de la tarda, per una vida digna i de qualitat, pel dret a decidir i el dret al propi cos.

Igualment fem també una crida, a la nostra comarca i arreu dels Països Catalans, a boicotejar la campanya ultraconservadora de la jerarquia catòlica contra els drets de les dones.

Concentració dimecres 25 de març a les 19h a la Pl. Catalunya

Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB): http://barcelones.esquerra-independentista.org/

Dret al propi cos! Avortament lliure i gratuït!


Concerntració: Pel dret al propi cos i contra la Conferència Episcopal. Lluitem pels nostres drets!

Dia: Dimecres 25 de març


Hora: 19h


Lloc: Pl. Catalunya

dissabte, 21 de març del 2009

Contra la política ambiental de la Generalitat, el 22 de març sortirm al carrer!


MANIFESTACIÓ CONTRA LA POLITICA AMBIENTAL DEL GOVERN DE LA GENERALITAT. DEFENSEM EL TERRITORI!

Més de 160 col•lectius de ciutadans/es, entitats ecologistes i plataformes de defensa del territori, a iniciativa de la Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC), hem organitzat una campanya de denuncia de la política ambiental del Govern de la Generalitat, per fer front als nombrosos conflictes ambientals, territorials i que afecten també a la salut de les persones arreu del territori català (amb més de 440 conflictes). Convoquem una manifestació pel 22 de març, “Dia internacional de l’aigua”.






Les entitats convocants us exposarem:

• El contingut del Manifest: denunciem al Govern de la Generalitat perquè no respecta els interessos generals de la població i provoca amb les seves politiques insostenibles gran nombre de conflictes ambientals que malgrat els discursos oficials. Continguts amb les nostres exigències i propostes.
• Presentarem en primícia: el mapa calent dels conflictes ambientals als diferents territoris del nostre país.
• S’exposaran les diverses accions sorpresa que es faran durant l’acte de la manifestació tan a l’inici com al final on es mostrarà l’ampli mosaic dels conflictes ambientals al nostre territori.
• Es lliurarà un dossier de documentació.

MANIFESTACIÓ DIUMENGE 22 DE MARÇ A LES 11H A LA PLAÇA CATALUNYA DE BARCELONA

Podeu consultar el nostre blog: http://22marc2009.blogspot.com/

divendres, 20 de març del 2009

Assemblea oberta de l´Assemblea Social de St. Andreu


QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS SEUS RESPONSABLES
A qui més està afectant i afectarà la crisi és a les persones treballadores i aquelles més vulnerables. Mentre l`atur i els desnonaments de qui no pot pagar la hipoteca van en augment, la prioritat dels governs és salvaguardar el poder i els beneficis d`aquelles institucions responsables de la situació que vivim actualment: des de el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, fins els bancs i les caixes més properes passant per les multinacionals que xantatgeixen i deslocalitzen.


AIXÒ NO VA BÉ
La crisi, com tots sabem, no és res nou, sinó que en el sistema capitalista on vivim després de qualsevol període de bonança econòmica, més llarg o més curt, hi torna haver una caiguda. Si bé és cert que durant aquest temps s`han creat llocs de treball, les bases d`aquest creixement s`han fet sobre la precarització de les treballadores i treballadors, el seu endeutament, l`especulació i la destrucció del territori. Alhora, aquesta crisi econòmica s`uneix a la crisi energètica i ecològica, fent més insostenible que mai l`actual sistema productiu, comercial i de consum.


SOLIDARITAT PER AVUI, ALTERNATIVES PER ARA I DEMÀ
La crisi és el moment de la solidaritat per superar-la i de l`esforç col.lectiu per pensar i practicar millors futurs. Diversos col.lectius i persones d`arreu ja ho estant fent però necessitem sumar caps i braços. A Sant Andreu, vingudes a títol personal, de les lluites laborals, d`entitats locals o de les lluites estudiantils, diverses persones han realitzat ja tres assemblees per posar-se a treballar. El nom, Assemblea social de Sant Andreu; la voluntat, arribar al màxim nombre de gent afectada per la crisi en en àmbits com l`habitatge, el treball, la salut o l`educació; feina, molta tenim per davant per tal de compartir dificultats tot construint i impulsant alternatives.

Dissabte 21 de març, a les 12h a la Pl. de la Pomera

El proper dissabte 21 de març a les 12h, l'assemblea Social de Sant Andreu organitza una xocolatada contra la crisi a la plaça de la Pomera (Rubén Darío amb Gran de Sant Andreu).

Serà la primera aparicó en públic de l'Assemblea Social de Sant Andreu, promoguda per veïns i veïnes de Sant Andreu amb ànim d'informar i lluitar contra la crisi i les mesures que s'estan prenent per combatre-la. L'acte comptarà amb la participació d'alguns ponents que discutiran sobre la crisi i el treball, la crisi i l'educació, la sanitat i l'habitatge, tant a tall general com amb perspectiva andreuenca.

L'assemblea vol ser també un espai de trobada amb persones que tenen coses a dir sobre com els afecta la crisi o que vulguin debatre sobre algun dels temes tractats o qualsevol altre. Per acompanyar l'event es farà una xocolatada i hi haurà una mica de música.


Assemblea Social de St. Andreu:
http://santandreusocial.wordpress.com/

Llibertat pels 5, aturem el bloqueig!


El primer dia de l'any celebràvem el 50è aniversari de la Revolució Cubana, com aniversari de l'inici de la plena sobirania del poble cubà, com inici del dret a l'habitatge, com inici del dret a la educació, com inici del dret a treballar, com inici del dret a l'assistència sanitària gratuïta, com inici del repartiment de la terra entre els qui la treballaven i no entre les multinacionals americanes.
L'adquisició d'aquest dret per part de la població cubana ha comportat la penalització des de 1962 per part dels Estats Units d'Amèrica imposant un bloqueig econòmic, comercial i financer a la perla del Carib. Un bloqueig que ha suposat més de 90.000 milions de dòlars per Cuba, un país del tercer món.
Els Estats Units, no podent derrocar la voluntat popular mitjançant l'enviament de tropes a platja Girón, durant molts anys ha finançat grups terroristes afincats a Miami com Alpha 66 o Hermanos al Rescate, grups que han causat aproximadament 3.478 víctimes mortals i han ferit a més de 2.099 persones.
Aquestes organitzacions tot i ser molt més sagnants que ETA no apareixen a cap llista de
grups terroristes ni han estat mai condemnades pels governs espanyols.

L'Estat cubà ha denunciat vàries vegades a les autoritats americanes aquests atemptats planejats, organitzats i iniciats Miami sense obtenir cap resultat. Davant d'això la única sortida que li queda a un Estat per protegir als seus ciutadans és infiltrarse en aquests grups mafiosos per obtenir la informació necessària per aturar els atacs. Informació que el 17 de juny de 1998 va ser tramesa al FBI, gràcies aquesta informació els Estats Units varen detenir a Antonio, René, Ramón, Fernando i Gerardo, els cinc ciutadans cubans infiltrats en les màfies cubanoamericanes,
acusats de conspiració general, conspiració a l'espionatge, conspiració a l'assassinat, conspiració per actuar com agent estranger no registrar, us d'identitat falsa, etc..

D'aquesta detenció ja fa més de 10 anys i ni en el judici (que va ser el més llarg de la història dels
EUA) ni durant tot el procés d'apel∙lació s'ha demostrat l'existència de cap document militar
classificat.

Per això, quan celebrem el 50 aniversari de la revolució cubana agafem més força que mai per
demanar la llibertat d'aquests 5 antiterroristes i la finalització del bloqueig econòmic, financer,
comercial i mediàtic.

El dia 21 de març a Gramenet del Besòs, amb la presència de Leonard Weinglass (un dels advocats dels 5) s'escoltarà un sol crit “Llibertat pels 5; aturem el bloqueig!”


Defensem Cuba

Barcelona, 14 de Febrer de 2009

Podeu trobar més informació aquí: http://brigadamella.blogspot.com/

Gramenet del Besòs 17h Manifestació a la Pl. de la Vila 19h Xerrada: Sobre els 5 presos als EUA a càrrec de Leonard Weinglass al Museu Torre Balldovina. M-L1-Sta. Coloma

Actes de la Trinxera el febrer i el març

La Trinxera obrirà cafeta al CSO La Gordíssima els dissabtes 7 i 21 de febrer i el 7 i 21 de març, a partir de les 18h. Hi ha activitats programades on esteu convidades a assistir.

Hi haurà festeta fins tard. No hi falteu, és tot gratuït!

FEBRER:
Dissabte 7:
Torna RebelArt amb teatre social compromès i obres noves (21h. puntual)

Dissabte 21: Tarda de cine i crispetes, La haine peli que explica la historia de tres nois als suburbis de París, on està molt present la violència policial.

MARÇ:
Dissabte 7: xerrada i debat sobre la prostitució amb Adona’t, col·lectiu antipatriarcal de dones de Cardedeu.

Dissabte 21: Tarda de cine i crispetes, La vida de Brian, crítica del grup d’humoristes Monty Python’s a la societat per mitjà de paral·lelismes que s’estableixen entre la vida de Brian, nascut a Natzaret, i Jesucrist.

CSO La Gordíssima, c/Pons i Gallarza, 10 L1 St. Andreu.
http://latrinxera.wordpress.com/

http://www.lagordissima.tk/