Convocatòria concentració 18 novembre (13h a plaça universitat)
Un judici que no es pot posposar més
El col.lectiu 58 i + volem informar que el judici que s'havia de realitzar el proper dia 18 de novembre contra els 53 imputats durant el desallotjament del rectorat de la UB, ha estat aplaçat. El motiu és ni més ni menys la incompetència de les institucions judicials, que en menys d'una setmana d'antelació han pres aquesta decisió sense tenir la cura d'informar-nos de manera formal, fet que ha suposat un entrebanc a l'estratègia de difusió que havíem dut a terme fins ara.
Aquesta actuació respon a la voluntat de silenciament que es fa evident, un cop més, a través d'aquest tipus d'accions.
Donada aquesta situació i tenint en compte que el 18 de novembre farà 8 mesos del desallotjament i un any de la ocupació del rectorat, nosaltres mantenim la concentració per no posposar més la data d'un judici que s'ha de realitzar, el judici contra tots els responsables polítics de la situació precària que viu la universitat, el judici als responsables de represaliar tot intent per millorar i defensar una universitat pública i de qualitat.
Per aquesta raó el col·lectiu 58i+ demana que els i les estudiants, les assemblees de facultat, els professors i les professores, els membres de Personal d'Administració i Serveis i els sindicats contraris al pla bolonya a sortir al carrer, a jutjar als culpables. Per això, es convoca a una concentració i judici popular a les 13h del 18 de novembre a la plaça universitat.
Contra la impunitat del poder i els seus responsables polítics!Prou repressió policial. No a l’ordenança del civisme. Recuperem els carrers. Sembrem llibertat!
Comunicat , roda de premsa 10 novembre a les 12 h. davant rectorat UB per estudiants per la defensa de la universitat publica i popular
El vint de novembre farà un any de l'ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona. Ja feia anys que moltes estudiants s'estaven organitzant per la paralització de l'Espai Europeu d'Educació Superior i plantejant un espai de debat entorn a la seva implementació i la funció de les universitats dins la societat. Mica en mica es va anar gestant un moviment fort i persistent com a resposta a una reforma educativa no consultada que responia als interessos del mercat, tot silenciant a aquelles veus que reflexionaven de forma crítica sobre quina era la universitat que ens estaven imposant. Des del rectorat de la UB es va obrir la possibilitat de fer més visible el conflicte als ulls de la resta de la societat i, en conseqüència, l'ocupació d'aquest espai donà molta força a un moviment que, en veure que no se li donava veu, optà per prendre-la sense permís. El debat que es portava exigint durant anys esdevenia inevitable.
La bona imatge de la UB, i el perill de l'alteració de la “normalitat acadèmica”, que no responia a cap fet concret, van ser els arguments amb que Dídac Ramírez es reafirma encara avui per donar llum verda a l'entrada dels cossos antiavalots a la universitat. La repressió que vam viure el 18 de març comença dins del rectorat, sense previ avís, amb el desallotjament violent enfront la resistència pacífica de les estudiants. Durant tot el matí, al migdia i a la nit les brigades dels mossos d'esquadra van carregar d'una manera brutal i indiscriminada contra totes les que estàvem concentrant-nos i manifestant-nos per fer sentir la nostra indignació davant del que estava passant i també contra diversos periodistes i persones que no estaven protestant, sinó simplement eren al carrer.
L'actuació de les forces repressores, sobrepassant la seva pròpia legalitat, va efectuar 6 detencions totalment arbitràries i va ferir durant les càrregues centenars de persones i moltes van rebre cops en parts totalment prohibides per l'ordenament jurídic i el propi reglament intern dels mossos d'esquadra. Avui hi ha també més de 58 persones imputades.Quedà ben palès que, a més a més dels mossos que porres en mà van perseguir, colpejar, amenaçar i humiliar a tantes persones, hi havia una estratègia repressiva ben definida per part dels responsables polítics i acadèmics que prengueren decisions durant aquells dies. No s'han assumit cap tipus de responsabilitats pel que va passar, ni per les seqüeles que encara tenim. És més, en molts casos es van justificar les actuacions i fins i tot reclamant més mà dura. La única destitució de Rafael Olmos, llavors Director General dels Mossos d'Escuadra, i la seva reubicació poc temps després dins el mateix organisme és una burla descarada.
Davant la impunitat en la que es van escudar les respostes de les institucions responsables, es va veure la necessitat d'obrir un procés conjunt per reunir els testimonis i la documentació i fer una denúncia col·lectiva. Ens hem unit més de cent persones per denunciar els abusos comesos pels qui decidiren i aplicaren tota la seva força repressiva el 18 de març.
Per tot això, es fa pública avui la presentació d'una querella per la via administrativa contra el cos dels mossos d'esquadra. Si arribés a prosperar, les possibilitats són que hi hagi un reconeixement més clar dels abusos de poder i, en tot cas, alguna retribució econòmica en els casos més greus que s'exposen. Sabem que el sistema judicial no repararà el dany, ni amb el seu reconeixement, ni amb diners, però el que sí creiem imprescindible és que aquests fets, com tants d'altres que passen contínuament, no caiguin en l'oblit ni apareguin com a coses inconnexes i aïllades. Si ens trobem aquí, és precisament per dir que no oblidem i que aquí seguim en peu de lluita, i que tot i el silenciament mediàtic i polític, no ens quedarem sense fer res. Calen moltes més respostes conjuntes. Hem de seguir denunciant i desmantellant les estratègies d'un sistema legal i jurídic pensat i orquestrat des del poder, que actua perquè les seves institucions sempre quedin immunes davant la seva pròpia legalitat i justícia. Mentrestant segueixen cometent tot tipus d'abusos, exercint i “normalitzant” totes les formes de repressió contra qui qüestiona l'estatus quo.
Alhora, també convoquem a concentrar-nos el dia 18 a les 10:00 davant de la Ciutat de la Justícia amb motiu del judici contra les 53 persones que van ser desallotjades del rectorat i que estan imputades per desobediència a l'autoritat.
Més informació a: http://58imes.wordpress.com
Un judici que no es pot posposar més
El col.lectiu 58 i + volem informar que el judici que s'havia de realitzar el proper dia 18 de novembre contra els 53 imputats durant el desallotjament del rectorat de la UB, ha estat aplaçat. El motiu és ni més ni menys la incompetència de les institucions judicials, que en menys d'una setmana d'antelació han pres aquesta decisió sense tenir la cura d'informar-nos de manera formal, fet que ha suposat un entrebanc a l'estratègia de difusió que havíem dut a terme fins ara.
Aquesta actuació respon a la voluntat de silenciament que es fa evident, un cop més, a través d'aquest tipus d'accions.
Donada aquesta situació i tenint en compte que el 18 de novembre farà 8 mesos del desallotjament i un any de la ocupació del rectorat, nosaltres mantenim la concentració per no posposar més la data d'un judici que s'ha de realitzar, el judici contra tots els responsables polítics de la situació precària que viu la universitat, el judici als responsables de represaliar tot intent per millorar i defensar una universitat pública i de qualitat.
Convocatòries importants: 18 de novembre judici popular a les 13h a plaça universitat.
26 de novembre judici als 6 detinguts durant el 18 de març.
18 de desembre judici pels fets del 4 de març a la UAB.
26 de novembre judici als 6 detinguts durant el 18 de març.
18 de desembre judici pels fets del 4 de març a la UAB.
Contra la impunitat del poder i els seus responsables polítics!Prou repressió policial. No a l’ordenança del civisme. Recuperem els carrers. Sembrem llibertat!Comunicat , roda de premsa 10 novembre a les 12 h. davant rectorat UB per estudiants per la defensa de la universitat publica i popular
El vint de novembre farà un any de l'ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona. Ja feia anys que moltes estudiants s'estaven organitzant per la paralització de l'Espai Europeu d'Educació Superior i plantejant un espai de debat entorn a la seva implementació i la funció de les universitats dins la societat. Mica en mica es va anar gestant un moviment fort i persistent com a resposta a una reforma educativa no consultada que responia als interessos del mercat, tot silenciant a aquelles veus que reflexionaven de forma crítica sobre quina era la universitat que ens estaven imposant. Des del rectorat de la UB es va obrir la possibilitat de fer més visible el conflicte als ulls de la resta de la societat i, en conseqüència, l'ocupació d'aquest espai donà molta força a un moviment que, en veure que no se li donava veu, optà per prendre-la sense permís. El debat que es portava exigint durant anys esdevenia inevitable.
Autoritats acadèmiques, polítiques i els mitjans oficials recorren durant aquest temps a una contraofensiva informativa en dues direccions: per una banda, difamant contra el moviment estudiantil i desqualificant-ne els arguments amb informacions esbiaixades i, per altra banda, posant més força a vendre mediàticament les suposades bondats de la reforma. S'omplien la boca amb la paraula diàleg, però era una fal·làcia. Des del rectorat, s'havia presentat la UB com la excepció entre les universitats, que no recorreria en cap cas a la repressió policial com a via per solucionar el conflicte, fins al punt que membres de l'equip rectoral van arribar a afirmar que “el dia que els mossos d'esquadra trepitgin aquesta universitat jo dimiteixo del meu càrrec”.
La UB s'erigia com a la universitat que no volia tacar la imatge de la seva façana amb el negre de les porres. El 18 de març es va destapar la hipocresia amb la que havien restat davant les mobilitzacions, i es va fer ben visible la seva doble cara.
La UB s'erigia com a la universitat que no volia tacar la imatge de la seva façana amb el negre de les porres. El 18 de març es va destapar la hipocresia amb la que havien restat davant les mobilitzacions, i es va fer ben visible la seva doble cara.
La bona imatge de la UB, i el perill de l'alteració de la “normalitat acadèmica”, que no responia a cap fet concret, van ser els arguments amb que Dídac Ramírez es reafirma encara avui per donar llum verda a l'entrada dels cossos antiavalots a la universitat. La repressió que vam viure el 18 de març comença dins del rectorat, sense previ avís, amb el desallotjament violent enfront la resistència pacífica de les estudiants. Durant tot el matí, al migdia i a la nit les brigades dels mossos d'esquadra van carregar d'una manera brutal i indiscriminada contra totes les que estàvem concentrant-nos i manifestant-nos per fer sentir la nostra indignació davant del que estava passant i també contra diversos periodistes i persones que no estaven protestant, sinó simplement eren al carrer.
L'actuació de les forces repressores, sobrepassant la seva pròpia legalitat, va efectuar 6 detencions totalment arbitràries i va ferir durant les càrregues centenars de persones i moltes van rebre cops en parts totalment prohibides per l'ordenament jurídic i el propi reglament intern dels mossos d'esquadra. Avui hi ha també més de 58 persones imputades.Quedà ben palès que, a més a més dels mossos que porres en mà van perseguir, colpejar, amenaçar i humiliar a tantes persones, hi havia una estratègia repressiva ben definida per part dels responsables polítics i acadèmics que prengueren decisions durant aquells dies. No s'han assumit cap tipus de responsabilitats pel que va passar, ni per les seqüeles que encara tenim. És més, en molts casos es van justificar les actuacions i fins i tot reclamant més mà dura. La única destitució de Rafael Olmos, llavors Director General dels Mossos d'Escuadra, i la seva reubicació poc temps després dins el mateix organisme és una burla descarada.
Cal anomenar també la manipulació de les dades que sortiren als mitjans els primers dies, on apareixia pràcticament un nombre més gran de mossos d'esquadra ferits que de manifestants, així com el discurs que constantment negava el rerefons polític de les mobilitzacions presentant-ho com una qüestió d'ordre públic per justificar la repressió.
Davant la impunitat en la que es van escudar les respostes de les institucions responsables, es va veure la necessitat d'obrir un procés conjunt per reunir els testimonis i la documentació i fer una denúncia col·lectiva. Ens hem unit més de cent persones per denunciar els abusos comesos pels qui decidiren i aplicaren tota la seva força repressiva el 18 de març.
S'han engegat dues vies per a presentar aquesta denúncia. La primera és la via penal: es va presentar el dia 18 de setembre una querella contra el cos dels mossos d'esquadra, de la qual no sabem a dia d'avui si ha estat acceptada o rebutjada. El fet que les brigades de mossos d'esquadra no duguessin identificació als uniformes, en contra del que va ser aprovat per la Generalitat el 12 de novembre, dificulta l'avenç d'aquesta via de denuncia i augmenta el grau d'impunitat dels cossos policials ja que, sense poder identificar als agressors de forma individual, la via penal no prospera.
Per tot això, es fa pública avui la presentació d'una querella per la via administrativa contra el cos dels mossos d'esquadra. Si arribés a prosperar, les possibilitats són que hi hagi un reconeixement més clar dels abusos de poder i, en tot cas, alguna retribució econòmica en els casos més greus que s'exposen. Sabem que el sistema judicial no repararà el dany, ni amb el seu reconeixement, ni amb diners, però el que sí creiem imprescindible és que aquests fets, com tants d'altres que passen contínuament, no caiguin en l'oblit ni apareguin com a coses inconnexes i aïllades. Si ens trobem aquí, és precisament per dir que no oblidem i que aquí seguim en peu de lluita, i que tot i el silenciament mediàtic i polític, no ens quedarem sense fer res. Calen moltes més respostes conjuntes. Hem de seguir denunciant i desmantellant les estratègies d'un sistema legal i jurídic pensat i orquestrat des del poder, que actua perquè les seves institucions sempre quedin immunes davant la seva pròpia legalitat i justícia. Mentrestant segueixen cometent tot tipus d'abusos, exercint i “normalitzant” totes les formes de repressió contra qui qüestiona l'estatus quo.
Demanem responsabilitats, i no ens referim a paraules sinó accions (dimissions), al Departament d'Interior, al cos dels mossos d'esquadra, rectors i rectores de les Universitats Catalanes, al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i al Comissionat d'Universitats i Recerca.
En aquest sentit, també volem convocar des d'aquí a concentrar-nos el proper dia 12 contra la repressió a les 19:00 a la Plaça Universitat.
En aquest sentit, també volem convocar des d'aquí a concentrar-nos el proper dia 12 contra la repressió a les 19:00 a la Plaça Universitat.
Alhora, també convoquem a concentrar-nos el dia 18 a les 10:00 davant de la Ciutat de la Justícia amb motiu del judici contra les 53 persones que van ser desallotjades del rectorat i que estan imputades per desobediència a l'autoritat.
El dia 26 igualment convoquem a concentrar-nos a les 10:00 davant de la Ciutat de la Justícia pel judici que es farà a les sis persones detingudes durant el dia 18 de març i que estan imputades per desordres públics i lesions a agents de l’autoritat.
Més informació a: http://58imes.wordpress.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada