Cap de setmana de festa la CSO la Gordíssima

Cafeta d´autogestió del SEPC al CSO

Dia: Divendres 03 de juliol

Hora:19h

Lloc: CSO la Gordíssima



Hi haurà entrepans calents i crepes

i música fins les 3h amb PD´s

Organitza: SEPC (Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans)

http://www.sepc.cat/




Festa Anti-USA al CSO

Dia: Dissabte 04 de juliol

Hora: 18h

Lloc: CSO la Gordíssima


A partir de les 22h hi haurà tapes, còctels i Dj´s: Dj Basora i Dj Sorpresa!


Organitza: Ateneu Llibertari Itinerant


http://www.lagordissima.tk/

lagordissima@gmail.com
CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Andreu Comtal
Cola´t

28 de juny: Manifestació per salvar la iniciativa popular contra els transgènics

La Plataforma Som lo que Sembrem convoca una manifestació el diumenge 28 de juny, a les 12 h, des de la Plaça de Catalunya de Barcelona fins al Parlament, per denunciar el vet que han imposat CIU, PP i PSC a la proposta de llei per debatre al Parlament sobre els conreus i els aliments transgènics. Això va en contra del procés participatiu en què més de 105.000 ciutadans i ciutadanes de tot Catalunya donaven suport a la Iniciativa Legislativa Popular per demanar la prohibició dels conreus transgènics d'ús agrícola, l'etiquetatge exhaustiu dels aliments reproduïts amb OGM, una moratòria al desenvolupament de transgènics i la investigació independent dels seus efectes sanitaris i ambientals. Catalunya ocupa el segon lloc en la producció de conreus transgènics a Europa.

Les plantes transgèniques d’ús agrícola són propietat d’un grapat de gegantines corporacions agroindustrials, contaminen els conreus, acaben amb les varietats pròpies del país i fan inviable l’agricultura ecològica.

Nombrosos estudis científics adverteixen dels seus seriosos riscos per a la salut. El blat de moro Mon 810, propietat de Monsanto i prohibit a França, Alemanya, Austria, Suïssa, Grècia, Hongria i Romania, es continua promocionant a les nostres terres. Davant d’aquesta situació, emparant-se en l’Estatut d’Autonomia i seguint els passos establerts legalment, la plataforma Som lo que Sembrem va presentar al Parlament de Catalunya una proposició de llei per demanar la prohibició dels conreus transgènics d’ús agrícola, l’etiquetatge exhaustiu dels aliments produïts amb organismes genèticament manipulats, una moratòria al desenvolupament de transgènics i la investigació independent dels seus efectes sanitaris i ambientals.

En un procés participatiu de gran abast, més de 105.000 ciutadanes i ciutadans de tot Catalunya van donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular. Ara, les cúpules de CIU, PP i PSC han respost a la voluntat popular presentant esmenes a la totalitat de la proposició en un intent de vetar el debat parlamentari sobre conreus i aliments transgènics. Això suposa un menyspreu cap als ciutadans i cap als 60 municipis, 4 comarques i molts simpatitzants i càrrecs locals d’aquests partits favorables a la Iniciativa.

En lloc de posar-se del costat de l'Europa democràtica, dels països i les regions que protegeixen els seus ciutadans i defensen el seu patrimoni agrícola i ambiental, CIU, PP i PSC s’alineen amb grans multinacionals amb un llarg historial de pràctiques nocives i de cerca de beneficis privats per sobre de qualsevol altra consideració.

La societat catalana té dret a un treball parlamentari sobre les implicacions dels conreus i els aliments transgènics per a la salut, el medi ambient i la sobirania alimentària de les generacions presents i futures.

Per ètica democràtica i sentit comú, demanem la retirada de les esmenes a la totalitat i la llibertat de vot per als parlamentaris d’aquestes formacions.

Plataforma Som lo que Sembrem www.somloquesembrem.org



Enmig del desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular sobre Transgènics de la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi i el futur de la pagesia tradicional.

Per evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable, necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el lema de ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I PAGÈS.

Per això, us demanem que:

- Confirmeu l’assistència a l’acte

- Passeu aquesta convocatòria a tots els vostres contactes

- Feu la màxima difusió en els vostres pobles i ciutats

- Porteu a cinc persones amb vosaltres

- Participeu en l’organització dels desplaçaments des del territori


Moltes gràcies,

Som lo que Sembrem
http://www.somloquesembrem.org

Les nostres sexualitats no estan en venda!

Manifestació: 28 de juny, Diada de l´alliberament lesbià, gai, trans i intersex.

Dia: 27 de juny

Hora: 18h

Lloc: Pl. Universitat, Bcn









Manifest de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal

Aquest 28 de Juny és especialment significatiu, doncs fa ja 40 anys de la revolta de Stonewall,on l'estat va atacar ferotgement a les persones que es trobaven a aquella taverna de Nova York. Gais, lesbianes, trans, intersex... van resistir d'una manera heroica la brutalitat policial i la conseqüent criminalització a la que avui tristament encara estem acostumades. Per recordar i honorar a totes aquelles persones tornem a sortir avui al carrer amb la mateixa combativitat i les mateixes ànsies de victòria.

Entenem el 28 de Juny com una diada per reivindicar totes les nostres sexualitats, especialment les dissidents, que segueixen evidenciant la falsa homogeneïtat que ens imposa el patriarcat dia rere dia. És des de l'exercici radical de poder decidir lliurement sobre el propi cos i a la pròpia sexualitat que aconseguirem trencar amb l’heteronormativitat que ens fustiga i ens encadena. Ens encadena a un model sexual binomi, on només hi tenen cabuda les pràctiques i desitjos heterosexuals. Només un exercici diari d'autodeterminació sexual ens permetrà viure amb llibertat. Perquè nosaltres follem i nosaltres triem!

Els estats Espanyol i Francès, a part d'estats opressors, són estats construïts socialment sota la lògica patriarcal i per tant, no esperem el seu respecte i enteniment alhora de realitzar aquest exercici de llibertat per l’autodeterminació, no només social i nacional, sinó també sexual.

L'Església, amb la seva moral predemocràtica basada en la submissió de les persones, pretén al segle XXI esdevenir un lobby influent sobre la legislació vigent; l'Estat, amb les seves reformes basades en una presumpció d’imbecil·litat de la ciutadania es dedica a generar miratges de llibertat allà on només hi ha control social i sexual. Parlem de les Lleis que encobreixen una falsa llibertat, com la de l'avortament, de la privatització de les pastilles del dia després, o de lleis encaixistes com la del matrimoni civil entre persones del mateix sexe...

Però també tenim enemigues que es fan passar per amigues; totes les persones empresàries que pretenen treure rèdit econòmic de les nostres sexualitats. Aquest 28 de juny mateix, es preveu una desfilada de l'orgullo pels carrers de Barcelona, una desfilada banal, espanyolista i desmobilitzadora, amb l'únic objectiu de guanyar clients per a certes empreses que no val la pena ni anomenar... El pitjor de tot plegat és que aquest model d'oci no només engreixa les butxaques d'unes quantes persones, sinó que converteix les nostres sexualitats en pur negoci. Un negoci, que genera miratges de llibertat, centrat exclusivament a les grans ciutats i que no només no soluciona cap problema, sinó que obliga a la gent de comarques a venir a la metròpoli, fent que les lluites contra el patriarcat es centrin només a les ciutats. Volem ser mariques, bolleres, invertides o simplement sexualment lliures, a tots els pobles i comarques dels Països Catalans, i ho volem ja!

La mercantilització dels nostres desitjos sexuals no la trobem només a les malnomenades discoteques d'ambient, existeixen a totes les discoteques heteros on tot està encaminat a que follis un dissabte a la nit. El model de sexualitat de les festes, del nostre temps d'oci, pot arribar als aberrants concursos per aconseguir una operació d'augment de pits, a la subhasta de femelles, o al clàssic las chicas entran gratis...

No volem que posin preu a les nostres relacions, no volem que mercantilitzin les nostres sexualitats, no volem que ens segreguin per les nostres opcions sexuals.

Des de la Plataforma Revolucionària Antipatriarcal, apostem per un model social que no ens discrimini per la nostra opció sexual, i que deixi expressar-nos sexualment com volem allà on volem. Aquest objectiu no es pot realitzar sense la destrucció del sistema patriarcal i del capitalisme, perquè el nostre canvi de valors no serà possible sense un canvi social i econòmic.

Les nostres sexualitats no estan en venda!

Plataforma Revolucionària Antipatriarcal
Països Catalans. 28 de Juny 2009




Manifest d'Endavant pel 28 de juny,dia per l'alliberament gai, lèsbic, transsexual i intersexual

Les nostres sexualitats no estan en venda!

Com cada any, aquest 28 de juny, dia per l'alliberament gai, lèsbic i transsexual és una jornada de lluita al carrer per reivindicar el dret al nostre propi cos i combatre l'heteropatriarcat, un sistema que estigmatitza les nostres sexualitats i marca unes pautes de comportament sexual en mans dels interresos del capital.

Són moltes les jornades de denúncia d'aquest sistema que es perpetua a través d'una educació heterosexista, la invisibilització del fet gai, lèsbic i transsexual i la impunitat de les constants agressions homòfobes i transfòbiques; unes reivindicacions amenaçades per la voluntat d'apropiació que té el capital i l'anomenat negoci rosa, que tan sols pretenen crear un model de consum a partir d'aquestes i destruir qualsevol espurna de movilitazació social i dissidència sexual.

El sistema heteronormatiu ja fa anys que, en nom de la tolerància, dicta models de comportament per a les nostres relacions, segons els interessos del capital. Fa temps que els sistemes d'oci de l'heteronorma, les relacions de poder i les sexualitats considerades normatives consisteixen un model inamovible alienant, i constantment alimentat per les polítiques oficials del sistema capitalista. Actualment, però, ja no és l'heterosexualitat l'únic model dictat des de les polítiques del capital, sinó que, en nom de la tolerància, les sexualitats no normatives són diamants en brut per als interessos del mercat.

O potser creiem que les baixes quotes de treball institucional contra l'homofòbia serveixen per a alguna cosa? Res de res, un simple treball burocràtic per tal que les coses no canviïn. Cap interès de la classe política per aturar les batudes policials a les àrees de cruissing (zones públiques on es practiquen relacions sexuals), alimentades tan sols per l'homofòbia dels torturadors policials. Cap interès per desarmar els llocs on l'homofòbia pren un paper amable i humorístic. Cap interès per dur a terme una educació sexual de qualitat, més enllà d'explicar què són les malalties de transmissió sexual, la píndola del dia després, i la reproducció de l'espècie, òbviament, heterosexual. Cap interés per a deixar de tractar la transsexualitat com un transtorn psiquiàtric.

I de la mateixa manera que ho fa la classe política, els negocis que envolten el fet gai, lèsbic i transsexual, no basteixen cap lluita per a l'alliberament, sinó que promouen un sistema de sexualitats en mans del poder econòmic, on tot té un preu. Uns negocis amb uns paràmetres tan simples com els de la resta de negocis del capitalisme: l'acumulació de beneficis per part dels empresaris.

En alguns dels casos, però, la contradicció s'aguditza, en el moment en què alguns negocis, anomenats d'ambient, excerceixen la discriminació segons el sexe biològic per tal d'accedir a una part o al total del seu establiment, prohibint, per exemple l'entrada de dones als seus locals; negocis on s'han produït agressions transfòbiques amb total impunitat... Fets que demostren que la lluita per a l'alliberament de les nostres sexualitats no forma part de les seves prioritats, sinó al contrari, és tan sols un reclam per a que puguin augmentar els beneficis. Aquesta és la pauta principal per al seu negoci. La repressió existent és una font extraordinària d'oportunitats per a crear necessitats de consum per a gais, lesbianes i transsexuals, i, per això, ens trobem, ja, davant d'un lobby rosa, encarregat de treure-li encara més suc a la màquina, disposat a aprofitar tota la repressió per a vendre'ns un model de vida rosa.
Sabem que el model de vida rosa i el model de vida de la dictadura de l'heteronorma no és tan diferent, i per això hem sortit al carrer.

Hem sortit al carrer per reivindicar un nou model d'oci que no utilitzi la repressió com una eina per a enfortir-se.

Hem sortit al carrer per reivindicar el dret de totes les lesbianes, gais, transsexuals i queers a viure en plena llibertat la seva opció sexual, sense la necessitat de viure en un guetto de negocis i immobles en mans del capital que tan sols alimenti el moobing immobiliari.

Hem sortit al carrer per visibilitzar la lluita contra l'homofòbia i la transfòbia, deixant clar que no estem disposades a formar part del seu model de gai o lesbiana consumista i frívol, allunyat/da de qualsevol mena de reivindicació social.

Hem sortit al carrer per fer entendre que la nostra preocupació no és la de buscar un local on poder-nos expressar lliurement, sinó la necessitat de fer-ho en tots els àmbits, visibilitzant, especialment, la lluita per a l'alliberament transsexual i la doble discriminació de la lluita lèsbica.

Hem sortit al carrer per apoderar-nos dels nostres propis drets, del dret al propi cos, del dret a la nostra pròpia sexualitat, rebutjant la condemna cap a les mostres de dissidència sexual, com el sexe anal o el sexe lèsbic.

Hem sortit al carrer per dir que la tolerància no és alliberament, que la permissivitat no ens fa lliures, que el sexe lèsbic no és un producte en mans del desig heterosexual, que el model capitalista mai podrà dominar els nostres desitjos.

Hem sortit al carrer per enfrontar-nos a la realitat de la creació de nous negocis on ens obliguen a pertànyer, com a gais, com a lesbianes, com a transsexuals.

Hem sortit al carrer per mostrar el nostre rebuig cap a aquesta dictadura, per canviar el model d'oci capitalista, per protegir les nostres sexualitats dels seus intents de mercantilització.

Hem sortit al carrer per deixar ben clar que les nostres sexualitats no estan en venda!

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
28 de juny de 2009, Països Catalans




Manifest de Maulets pel 28 de juny

Les nostres sexualitats no estan en venda!

Enguany, 40 anys després de la revolta de Stonewall, la criminalització i l'homofòbia segueixen atemptant cada dia contra totes les persones que viuen la sexualitat d'una manera diferent a l'hegemònica; és per això que creiem més necessari que mai fer de les nostres sexualitats una eina política, sortir al carrer per reivindicar i rememorar aquella jornada en què lesbianes, gais, trans... van resistir l'agressió policial amb dignitat i van ser la llavor del moviment per l'alliberament gai.



L'assimilació del sistema capitalista de la cultura gai es fa cada dia més palesa amb la progressiva mercantilització de les sexualitats no normatives. És més, l'Estat Francés i l'Espanyol són el tercer i el quart respectivament pel que fa a ciutats de referència homosexual, i específicament masculina. Entre aquests municipis trobem Barcelona, València, Elx, Alacant o Benidorm, totes elles, ciutats importants per als estats capitalistes.

A més a més, s'ha de tenir en compte que esta mercantilització de les nostres sexualitats té greus conseqüències en la dicotomia centre/perifèria. Amb la generació d'aquests "espais de llibertat", les empreses capitalistes amb la col·laboració de l'Estat creen miratges de llibertat sexual que faciliten l'èxode LGTB de la perfèria al centre, a la metròpoli, per fugir de la forta criminalització i opressió que es fa més notable a les ciutats petites. Aquesta dinàmica no només migra tot avanç cap a una revolució de valors als pobles i ciutats petites, sinó que, a més a més, concentra a la metròpoli les persones amb sexualitats dissidents que aposten per la marginalitat i la guetització com a vies d'escapatòria. Però no hem d'oblidar que viure al marge del model establert no és més que una interiorització de l'homofòbia. Així doncs, davant la creació de zones comercials gais que mercanilitzen les nostres sexualitats i comporten una major guetització del col·lectiu, apostem per la creació i visibilització d'altres espais externs als circuits comercials d'interrelació on poder escapar de l'heteronormalitat i gaudir d'una sexualitat lliure dels rols patriarcals amb què hem estat educades.

Entenem que acceptar la segregació imposada per l'homofòbia i la transfòbia, acceptar l'expulsió que comporta no seguir els models dominants heteropatriarcals no és una via per a la llibertat ni per a la rebel·lia sinó una condemna a la marginalitat, una marginalitat que atempta contra la lluita per un canvi revolucionari de la societat, que impedeix la construcció d'una societat sense models, on cadascuna de nosaltres puguem construir i inventar la nostra sexualitat lliurement, sense models prefixats on fer-hi encaixar la nostra manera d'estimar, de mantenir relacions sexuals i de relacionar-nos.

Com a catalanes, no només patim l'opressió sexual, també ens trobem sota un estat d'opressió nacional, d'opressió com a poble, i com a classe treballadora: estem sexualment oprimides pel fet de viure dins d'un sistema de dominació heteropatriarcal, socialment oprimides pel fet de viure en una societat capitalista i nacionalment oprimides perquè no podem decidir lliurement com a poble. Davant d'aquestes múltiples dominacions que condueixen les nostres vides, cal fer un pas ferm vers l'alliberament tant sexual, econòmic com nacional, ja que només així podrem arribar a ser realment lliures com a individus i com a poble.

Per tots aquests motius, Maulets apostem per la igualtat social per tal que el reconeixement de les diferències no supose haver d'admetre situacions opressives i degradants com les que omplen la qüotidianitat actual. Cal lluitar i acabar amb l'heterosexisme i els rols de gènere, amb la mercantilització del sexe i de l'amor per poder construir entre totes una societat lliure d'estereotips, on cadascuna i cadascun de nosaltres puguem construir la nostra sexualitat a la nostra mida, sense restriccions de sexes, sense límits. Per tot això, cal dotar de combativitat i portar al carrer la lluita LGTB. Cal que el 28 de juny sortim totes juntes al carrer.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari
28 de juny de 2009




Manifest de la CAJEI pel 28 de juny

Les nostres sexualitats no estan en venda!
El jovent follem, el jovent triem
28 de juny dia per l'alliberament lesbià, gai, trans i intersex

Maricón. Nena. Puta. Travelo. Bollera. Són els insults que més s'escolten als passadissos dels instituts i als carrers. Assenyalen aquells que, amb el seu comportament o identitat sexual, són dissidents de la norma establerta, l'heterosexual i monògama. Així, l'homofòbia i el sexisme, persegueixen tot allò que suposi una ruptura amb els canons de feminitat o masculinitat o una mínima llibertat sexual. El missatge és ben clar: si trenques la norma, reps un càstig en forma d'insults, aïllament, vexacions i humiliacions, que són més o menys tolerades dins l'escola. O, si més no, la institució educativa, no hi posa remei. L'ensenyament actual, perfectament conscient que l'homosexualitat i la transsexualitat són la primera causa de bullying en adolescents, redueix l'educació sexual a mostrar-nos els processos biològics que tenen lloc dins el cos humà o, en alguns casos, simplement a ensenyar-nos com posar un preservatiu a un plàtan.

Però, el més important, no ens parlen de com d'important és descobrir el teu cos i la teva sexualitat sense repressions, tabús, ni imposicions que et facin sentir culpable. La culpabilitat és el recurs més íntim que tenen per lligar els nostres sexes i arriba allà on les burles i els insults no arriben. Et sents culpable si et masturbes, si t'emboliques amb masses, si te n'adones que t'atrau algú del teu mateix sexe, si no t'inicies en el sexe quan l'altra persona vol, si ho has fet massa aviat o ets l'única de la teva colla que encara no ho ha fet. Pensaves que eres l'única propietària del teu sexe? Doncs no. L'has de compartir amb l'Esglèsia i amb l'Estat, que regulen moralment i legal els usos que li pots donar i els que t'estan vetats. No et toquis, no et posis a dalt, no desobeeixis, no avortis, no utilitzis anticonceptius. Aquí no compta el que tu desitgis.

Però no només són aquestes dues institucions les que exerceixen el control de la sexualitat, també el capitalisme participa del pastís. I és que la sexualitat és molt rentable, un negoci segur. Amb el seu sistema de valors inherent, el capitalisme ha promogut històricament la repressió cap a les opcions sexuals no-normatives -les considerades “desviades”- , fins que ha considerat que podia treure'n un rèdit econòmic. Ha llançat al mercat tota una sèrie d'espais i productes orientats al públic homosexual -discoteques d'ambient, saunes, gimnàs, hotels, botigues-, que han convertit una opció sexual més en un negoci que reporta beneficis molt alts. Així, aprofiten per imposar un nou cànon estètic, que curiosament és molt car d'assolir, entre el col•lectiu gai i exclouen del mercat a tots aquells que no segueixen el patró establert.

Si la societat ens exclou dels seus espais per la nostra opció o identitat sexual, plantem cara i reivindiquem el nostre dret a estimar com vulguem. O permetrem que unes quantes empreses ens diguin com ha de ser el nostre oci i les nostres relacions?

Deixaràs que facin de la teva sexualitat un negoci? Deixaràs que et diguin com has de follar?
Les nostres sexualitats no estan en venda! Jove, estima com vulguis, que no t'imposin com ni amb qui! Si nosaltres follem, nosaltres triem!

Convoquen:

PRA: http://antipatriarcal.wordpress.com/
Endavant-OSAN: http://www.endavant.org/
Maulets-JIR: http://www.maulets.org/
CAJEI: http://www.cajei.cat/

Manifestació Antirrepresiva

Un cop mes ens veiem obligades a sortir al carrer amb la necessitat de pressionar als que governen i denunciar el seus intents de fer callar les veus dissidents d'aquest sistema, així com donar suport a tants i tants col·lectius que continuen lluitant per un canvi real a les seves vides (veïns i veïnes que son exclosos pels macroprojectes urbanístics agressius, treballadors en lluita per millores al seus llocs de treball, estudiants contra la privatització de l'ensenyament,...)



Dia a dia ens trobem amb diferents intents de fer desaparèixer aquestes lluites, son les múltiples cares que conformen una única estratègia repressiva. Alguns dels mecanismes que més sovint trobem són:

1. Els intents d'instaurar la por a través de les actuacions del cossos repressius policials.

2. La manipulació de la informació pels mitjans de desinformació en un intent de mostrar als botxins com a víctimes i desacreditant les lluites col·lectives.

3. La utilització de les diferents legislacions per enfortir les persecucions penals de la dissidència

4. Finalment la presó, com a mitja últim per segrestar les veus de totes aquelles persones que no tenen cabuda al seu món.

Per això continuarem lluiten de totes les maneres que considerem oportunes per exigir l'absolució i retirada de càrrecs a casos com: les detingudes del Forat de la Vergonya, les encausades en les cremades de fotografies del rei, els buseros represaliats, la Nuria Pórtulas, les desobedients a les penes-multa, les resistents al Pla Caufec, l'Alfons antikubotan, els estudiants expedientats contra el pla Bolonya, detingudes per solidaritzar-se amb la revolta grega, etc.

Alhora, també volem fer especial menció a totes aquelles persones que encara resten preses i no han deixat de denunciar i de lluitar des de dintre dels murs. Persones com l'Amadeu, en Joaquín o en Manuel Pinteño que els volen mantenir empresonats tot i haver complert les seves condemnes. Persones com en Franki, que va ser amonestat per donar suport públicament a l'Amadeu a la seva anterior vaga de fam. Persones com en Zigor, la Laura, en Diego i la resta de presos polítics catalans.
Per tots i totes elles aquí estem! Per la llibertat, contra la repressió!

Feu-ne la màxima difusió! Manifestació Antirepressiva DISSABTE 27 DE JUNY 2009 12h FORAT DE LA VERGONYA (BCN)

Festa del Solstici d´Estiu al CSO la Gordíssima

23 de juny cel.lebrem el solstici d´estiu: Festassa per la revetlla de St. Joan!

23h Petardà al carrer (davant del CSO)

00h Marató de dj´s fins les 7 del matí

Al CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Andreu Comtal
Cola´t

http://www.lagordissima.tk/

http://lagordissima.wordpress.com/

Aquest diumenge, la Bastonera actua al Clot

Segona jornada de cultura catalana

Dia: Diumenge 21 de juny

Hora: 13h Lloc: A la Plaça del Mercat del Clot


Organitza: Assemblea de Joves Independentistes del Clot (AJIC-CAJEI):

http://www.ajic.cat/

http://labastoneradesantandreu.blogspot.com/

Acte d’inauguració de l’Ateneu Popular de les Corts

Aquest 20 de juny, després d’uns quants mesos de treball intens, obrim l’Ateneu Popular de les Corts, i per celebrar-ho hem preparat una festa al barri amb una colla d’actes per a tots i per a totes les edats.


L’acte es desenvoluparà durant tot el dia a la Plaça de la Concòrdia de Les Corts i, paral·lelament, l’Ateneu (C/Joan Gamper 8-10) romandrà obert per a totes les persones que el vulguin pasar a visitar.


Esperem comptar amb la vostra presència aquest dissabte i que us animeu a embarcar-vos en aquest projecte de barri i de país que tot just ara comencem!





Heus aquí la programació de la jornada:

Dissabte 20 de Juny
pl. Concòrdia, Les Corts, PPCC.
Les Corts - L3

12.30h Vermut amb la cançó improvitzada d’ENSALADILLA SO INSISTENT.
14.00h Paella a la plaça (Gaspatxo, Paella, Postre i Beguda per 9 euros).
15.00h Quina popular
17.00h Mostra de Cultura Popular + Taller de Ball de Bastons a càrrec de la Colla Bastonera Picadits de Vilassar de Mar.
19.30h Jocs tradicionals amb Xankikipugui
21.30h Concert gratuït amb:

RÀBIA POSITIVA (presentant nou disc)
PEPET i MARIETA
PD FOTLIFOC
Ateneu Popular de les Corts: http://blocs.lescorts.cc/ateneupopular/

Aquest dissabte, 20 de juny, la Bastonera torna a actuar a Gràcia

Actuem dins de la Jornada per la Llengua que organitza l´Esquerra Independentista de la Vila de Gràcia.

El proper dissabte 20 de juny a la plaça de la Revolució, es farà la segona edició de la Jornada per la Llengua a Gràcia.

L’any passat la primera edició de la jornada per la llengua a la vila de Gràcia es va centrar en la llengua i la immigració. Aquest any, l’assemblea d’Endavant de Gràcia, que torna a organitzar les actes, ha volgut que tracti de “la situació de la llengua catalana en els diferents territoris dels Països Catalans“.

Aquesta organització d’esquerra independentista pretén valorar la situació global arreu del país, que considera que mostra l’evidència que “sense sobirania política, no tenim eines per defensar prou eficaçment la llengua“, davant les constants agressions dels estats.


Al llarg de la tarda hi hauran diverses activitats culturals, l’acte i un concert amb el CAntautor vilafranquí Cesk Freixas i el poeta barceloní David Caño.

Aquesta n’és la programació:

Dissabte 20 de juny

* 19h Danses populars dels Països Catalans (La Bastonera de St. Andreu)
* 19.30h Lectura de poemes de “Pedra de foguera. Antologia de poesia jove
* dels Països Catalans”
* 20h Acte. La llengua als Països Catalans amb les intervencions de:
- Rafel Baldoví, professor i filòleg, membre d’Escola Valenciana.
- Marta Serra. La situació de la Catalunya del Nord.
- Un representant d’Endavant: “Sense sobirania política no podem defensar la llengua”
* 20,30h Recital poètic i musical de Cesc Freixas i David Caño

Hi haurà parades de llibres, menjar, beguda i música.

Els actes es faran a la plaça de la Revolució.

Organitza: Assemblea d’Endavant (OSAN) de Gràcia
http://www.graciaviva.cat/?p=218#more-218

http://labastoneradesantandreu.blogspot.com/

Segon Cabaret Gordíssim al CSO la Gordíssima

Dia: Diumenge 21 de juny

Hora: 18h

Lloc: CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Anrdreu Comtal
Cola´t


http://www.lagordissima.tk/

http://lagordissima.wordpress.com/

Cafeta pro-concert homenatge al Pollo al CSO la Gordíssima

Cafeta per aconseguir diners per fer un concert en homenatge a Carlos Palomino “Pollo”, assasinat a Madrid per un soldat espanyol d´ideologia neonazi.

Dia: Dissabte 20 de juny

Hora: 20h

Lloc: CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Andreu Comtal
Cola´t





http://www.lagordissima.tk/

http://lagordissima.wordpress.com/

Obra de teatre per joves al CSO la Gordíssima

Dia: Diumenge 14 de juny

Hora: 18h

Obra de Teatre per joves

RITUALS I SEXES


del Grup: Què no, canó + Cafeta tota la tarda



* Hem fet dos cartells perquè som més txules que ningú…




CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Andreu Comtal
Cola´t

lagordissima@gmail.com





http://www.lagordissima.tk/

http://lagordissima.wordpress.com/

Cafeta + Xerrada de la Trinxera al CSO la Gordíssima

Cafeta de la Trinxera + pintxos (19h)

Xerrada: Experiències i models d´organització social davant la crisi (20:30h)

Ponents:

- Jove argentina explica en primera persona les mobilitzacions durant el “corralito”

- Membre de l´ASSA (Assemblea Social de St. Andreu) exposa la situació a nivell local

Dia: divendres 12 de juny al CSO la Gordíssima

* Dins la campanya de la CAJEI: “Capitalisme + Crisi = Jovent Precari al quadrat”

Organitza: La Trinxera – Assemblea de joves de la Sagrega i St. Andreu (CAJEI)

http://latrinxera.wordpress.com/

http://www.lagordissima.tk/

CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
M-L1 St. Andreu
Renfe St. Andreu Comtal
Cola´t

Acte a Vic en commemoració dels 30 anys d'Estratègia Independentista

Dissabte que ve se celebraran a Vic 30 anys d'estratègia independentista als Països Catalans amb un acte que començarà a les 5 de la tarda al Sucre. Es farà un homenatge a les persones que han lluitat i han viscut de prop la repressió. L'acte comptarà amb la participació de Carles Sastre, Xavier Barberà, Agustí Barrera, Carles Castellanos, Marcel Casellas, Carles Benítez, Ramón Piqué, Pep Musté i Martí Majoral. També hi haurà actuacions de Cesc Freixas, Les Avelines, El Puma i els Bastoners de Sant Celoni.

L'acte és organitzat pel Casal Independentista Manel Viusà de Vic.








L’any 1979 es va configurar el moviment polític que ha esperonat l’independentisme durant les dècades posteriors. Durant els anys de l’anomenada Transició es van bastir els fonaments d'una estratègia política al voltant de la qual es va articular l’Esquerra Independentista, que denunciava els paranys de la reforma borbònica i de la imposició estatuària i constitucional sobre la nació catalana. Durant els primers mesos de 1979 van néixer els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), es va realitzar la fusió del PSAN-p amb l’OSAN de la Catalunya-Nord per esdevenir el partit IPC, que aportaven una nova línia estratègica a un moviment independentista desorientat, i l’embrió del que més endavant seria Terra Lliure, que realitzava les primeres accions armades, en què van deixar la vida els lluitadors Martí Marcó i Fèlix Goñi.

Des de l’any 1979 es configura una nova lluita política que desplegarà un moviment independentista emergent, que conflueix amb els resistents antifranquistes que optaven per una ruptura democràtica. Un moviment polític nou en què els independentistes els i les independentistes es defineixen fonamentalment sobre la base del rebuig a les conxorxes i opressions de la política sucursalista i capitalista oficial. Es fonamenta bàsicament en una dinàmica d'agitació i mobilització. D'agitació entorn d'uns eslògans nous (Visca la Terra!, Fora les forces d’ocupació! Llibertat Patriotes Catalans!), rupturistes, de reivindicació d'unes noves bases de sobirania popular (nascudes de la nació catalana) i de rebuig de l'ocupació (política i militar) per part dels aparells d'uns Estats aliens i opressors, així com de mobilització en suport de les diferents lluites populars. Aquest nou moviment té els seus referents principals en l'actuació incisiva d'una nova organització clandestina, Terra Lliure, que es proposa d'arribar amb les seves actuacions més enllà de les possibilitats de les organitzacions socials i polítiques populars, sempre limitades dins els estrets marges de la legalitat vigent.

Fa 30 anys l’independentisme català va emprendre una nova estratègia de lluita centrada al voltant de la solidaritat envers els represaliats, des dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), que des d’aleshores va exercir un paper estratègic en l’embranzida d’aquest moviment mitjançant la seva defensa política. Però també des de propostes com l’activitat del Comitè contra la Constitució Espanyola i en la denúncia política del sucursalisme o dels estatuts d’autonomia. Un seguit de propostes de construcció d’aquest moviment nacional-popular impulsades per aquest nucli que van abastar el camp ecologista, impulsant la Taula Antinuclear i Ecologista, la defensa de la llengua (amb la coincident aparició del Manifest d’Els Marges), el camp sindical, i especialment en la proposta d’un moviment independentista de masses, que anys més tard es plasmaria en la construcció del Moviment de Defensa de la Terra.
Un any en què també es van signar els Acords de Fontpedrosa (Catalunya Nord) i es va confeccionar el llibret Què és el PSAN-P?, que complementava el llibre La lluita per la independència, uns documents cabdals per entendre com es va desplegar posteriorment aquell moviment, una lluita reeixida gràcies un compromís personal dels militants que portar a terme la nova estratègia de lluita independentista. El 1979 també fou l’any en què, per primer cop a la història, una organització que propugnava l’alliberament nacional s’implantava al nord i al sud dels Pirineus (fusió del PSAN-P i l’OSAN de la Catalunya Nord, que prenen el nou nom d’IPC).
Una data significativa que va marcar un abans i un després, que no pot passar desapercebuda ni ser ignorada per aquells/es que ens anomenem independentistes catalans. L’any 1979 fou l’any que el Poble Català va tornar a començar a caminar en direcció a una terra lliure, tal i com ho hagueren desitjat en Martí Marcó i en Fèlix Goñi.

El dissabte 13 de juny es realitzarà a Vic un acte commemoratiu dels 30 anys de l'inici de l'Estratègia Independentista catalana, acompanyat del lema "Per una terra lliure". L'acte recordarà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), la creació del partit IPC (fruit de la fusió del PSAN-provisional i de l'OSAN nord-català), i el naixement de Terra Lliure. Acte està convocat pel Casal Independentista Manel Viusà amb el suport d'Alerta Solidària, i comptarà amb actuacions musicals i la participació de militants independentistes que van gestar aquell moviment aleshores (FNC, IPC, CSPC i Terra Lliure).


Aquest acte té com a referència diversos fets que van confluir i coincidir el 1979 en la creació d'un moviment polític nou, que lluitava per l'alliberament nacionals i l'emancipació social de tots els Països Catalans, i que va prendre cos a partir de la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), la creació del partit IPC (fruit de la fusió del PSAN-provisional i de l'OSAN nord-català), i del naixement de Terra Lliure, així com les morts dels activistes de l'embrió d'aquesta organització clandestina, Martí Marcó i Fèlix Goñi. L'acte comptarà amb la participació de diversos grups musicals i els parlaments dels testimonis del naixement i la lluita d'aquest moviment que va néixer ara fa 30 anys. L'acte amb el títol "Per una terra lliure: 30 anys d'Estratègia Independentista" es realitzarà el dia 13 a les 17h de la tarda a l'edifici El Sucre de Vic.

Els convocants, el Casal Independentista Manel Viusà, compta amb el suport d'Alerta Solidària i altres organitzacions de l'Esquerra Independentista. Hi participaran diversos/es militants que van prendre part en la gestació i creixement del moviment independentistas, pertanyents aleshores al FNC, a IPC, als CSPC o a Terra Lliure.


http://comitesdesolidaritat.blogspot.com/

http://www.llibertat.cat/content/view/5541/29/

http://www.alertasolidaria.org/

http://www.osona.com/noticia/14306/acte/commemorara/vic/anys/lluita/independentisme/radical

La Bastonera torna a ballar per Iniciativa Internacionalista - SP

Acte final de campanya dels Països Catalans

Divendres 5 de juny a les 20h. a la pl. del Diamant (Gràcia)



Amb les actuacions dels:

Bastoners de Sants,

La Bastonera de St. Andreu (20:30h)

i el grup musical Filibusters


Amb les intervencions de:

Laia Hernàndez, membre del grup de suport dels Països Catalans

Josep Garganté, cap de llista dels Països Catalans

i com a convidat Rafa Díez, ex-secretari general de LAB i militant de l’esquerra abertzale

Organitza: Grup de suport de Barcelona a Iniciativa Internacionalista - Solidaritat dels Pobles:

http://labastoneradesantandreu.blogspot.com/

http://www.iniciativainternacionalista.cat/

No al desallotjament del KOP-Alta tensió!

Fa més de sis anys, el 25 de gener de 2003, un centenar de persones vam okupar la central elèctrica de FECSA-Endesa del Prat de Llobregat. En aquests anys ha estat molt el treball per donar vida a aquest espai i incomptables les activitats i iniciatives culturals obertes a la població endegades per nombroses persones i col·lectius. Fa quinze anys que l’okupació és present al Prat com una eina per buscar alternatives al camí que ens volen marcar. És la nostra resposta a una sèrie de problemàtiques que existeixen arreu, a una manca de llibertats que patim, i una forma de materialitzar unes inquietuds que ens empenyen a combatre els problemes i lluitar per aconseguir els nostres drets i llibertats. Avui, com ahir, les problemàtiques, necessitats i inquietuds continuen sent les mateixes: dret a l’habitatge, espais autogestionats on organitzar lliurement les nostres vides, necessitat de lluitar i desobeir un sistema en que no creiem. Davant d’això les classes dirigents ofereixen: cases buides i tapiades, hipoteques i lloguers inabastables, treballs precaris, espais domesticats dependents de les administracions, oci consumista i obedient, absurdes normatives i ordenances imposades, criminalització de les dissidències, conformisme i submissió. Si no desapareixen els problemes és il·lús pensar-se que desapareixerà la conseqüència.

El passat 23 d’abril tots els esforços d’aquests anys queden vistos per sentència sense que ni tan sols exercíssim un altre suposat dret denominat de “defensa”. Simplement no existeix perquè no disposem de diners per tenir-lo. Una justícia coherent amb una lògica capitalista irracional. Ens han aplicat una llei hipotecària a mida dels que ens volen hipotecar les vides. Intent d’atracament amb tota la seva constitució avalant-ho. Mai hem cregut en la seva justícia però es demostra que ni ells mateixos creuen. Cada vegada queda més despullada, més en evidència. Sense diners no hi ha dret a la “defensa”. Així de simple. Ja ni s’amaguen en guardar les aparences, ja ni s’arrisquen a que qualsevol legitimitat pugui guanyar la seva legalitat per una de les seves escletxes. Tot i que intenten tapar-les sempre sortiran unes altres i allà estarem per escolar-nos. Diners que, per suposat, si que té una multinacional com Fecsa-Endesa, que tot i dir-se propietària havia abandonat aquest espai durant molts anys. Ara només el volen per enderrocar-lo i guanyar més diners del solar que en quedi. Paisatge de destrucció front la construcció d’alternatives. Uns beneficis per una empresa privada que sortiran de diners públics que l’Ajuntament cedirà encantat de tots els vostres impostos, creient-se que així tapa el problema. També és il·lús pensar-se que així ens faran desaparèixer.

Mai hem cregut en aquest sistema injust i orgullosament continuarem sense creure. Hem cregut en el nostre treball, en la nostra capacitat d’organització i en l’idea de que nosaltres podem gestionar lliurement les nostres vides. Aprendre del nostre esforç, resoldre els nostres conflictes, treballar per construir alternatives i dissidències, superar les nostres contradiccions per nosaltres mateixos, defugir els seus interessos partidistes, econòmics i estatals. Sabem que podem. S’equivoquen els que pensen que tot el que construïm es tanca en quatre parets. Que ho ensorraran de cop. Lluitem pel KOP-Alta Tensió, per tot el que simbolitza per nosaltres i perquè estem legitimats a fer-ho per la vida que li donem a aquest espai, però lluitem per moltes més coses que per tenir un espai. Això és el que més els molesta. Tot el que hem après ja ho portem a sobre nostre i ho transmetrem allà on estem, a dins d’un espai o fora del mateix, a la nostra població o en la que sigui. Ho portem al cap i al cor, i continuarem difonent la idea i recolzant-nos entre tots aquells que lluitem perquè un dia la vostra lògica il·lògica es vegi despullada i s’entengui que realment vosaltres i el vostre sistema és el problema.

Assemblea del Kasal Okupat d'El Prat (KOP) - Alta Tensió.
20 de maig del 2009. El Prat de Llobregat, Baix Llobregat.

http://www.moviments.net/kasalprat/