Prou complicitata amb la massacre del poble palestí

L'exèrcit d'ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d'aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d'escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l'escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l'estratègia d'apartheid i colonització israeliana.

És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s'ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d'un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar se, encerclat per l'exèrcit israelià i amb les fronteres d'Egipte tancades.

Davant d'aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d'Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l'Estat d'Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d'Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d'aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d'Innovació,Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l'objectiu "d'impulsar les relacions econòmiques amb Israel", obviant així els reiterats informes de l'ONU que equiparen el règim d'ocupació israelià amb l'apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l'Estat d'Israel.

Les organitzacions sotasignades ens neguem a l'exercici deshonest i immoral d'equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l'Estat d'Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:

- Que el govern de l'Estat Espanyol aturi el comerç d'armes amb l'Estat d'Israel.

- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d'Innovació, Universitats i Empresa estan promovent.

Primers signataris: Plataforma Aturem la Guerra, NOVA - Centre per a la Innovació Social, Institut de Drets Humans de Catalunya, ACSUR - Las Segovias, Servei Civil Internacional, CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Comunitat Palestina de Catalunya.

Per a adhesions, premsa, preparar mobilitzacions:

Comunitat Palestina de Catalunya

Leopoldo Alas, 12 (Gràcia)

Tel: 932187248

www.palestina.cat

Concentracions per demanar la fi del bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que pateix el poble palestí i per demanar al govern de la Generalitat que trenqui els acords comercials amb Isarel que s'estan promovent des dels departaments de Vicepresidència, i d'Innovació, Universitats i Empresa.

# BARCELONA: divendres 2 de gener a les 19 h concentració a Pl St. Jaume | dissabte 10 de gener MANIFESTACIÓ a les 17 h a Pl. Universitat | En cas d'invasió terrestre concentració urgent el mateix dia a les 19h als Jardinets de Gràcia

# TERRASSA: dissabte 3 de gener a les 19h al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament).

# GIRONA: dimarts 30 de desembre a les 8 del vespre a la plaça del vi de Girona.

# RUBÍ: dimarts 30 de desembre a les 7,30 de la tarda, a la Plaça de l'Ajuntament

# LA GARRIGA: dimecres 31 de desembre a les 12h a la Plç de l'església

31Desembre, Diada de Mallorca

1939 2009: 70 anys després de l’entrada dels feixistes a Barcelona, seguim lluitant contra els seus hereus

Dia 16 de gener.- Aula Magna de la UB (Edifici Històric)


19:00 Presentació de la Jornada a càrrec d’un membre de l’EIB


19:15 Conferència inaugural “El caràcter feixista del franquisme. Una visió global”, a càrrec de de Pere Ysàs, Catedràtic d’Història de la UAB.








Dia 17 de gener.- Universitat Pompeu Fabra, Ciutadella.

9:30- 9:45 Recollida de materials

10:00 “La instauració del franquisme als Països Catalans. De l’ocupació a la institucionalització” a càrrec d’Andreu Ginés i Sanchez, Doctor en Història per la UPF.

10:50 “Dona, franquisme i societat” a càrrec de Mary Nash, Catedràtica d’Història Contemporània de la UB.

11:40-11:55 Pausa

12:00 “El moviment obrer sota el franquisme” a càrrec de Francesc Bonamusa i Gaspà, Catedràtic d’Història de la UAB.

12:50 “Resistint a la dictadura. De la lluita guerrillera a la mobilització popular”, a càrrec de Xavier Domènech, professor d’Història de la UAB.

13:40- 14:00 Torn obert de paraules

Sessions de Tarda

16:00 “L’economia dels Països Catalans en el franquisme” a càrrec de Jordi Catalán i Vidal, professor d’Història de la UB.

16:50 “La cultura catalana i la dictadura. Del resistencialisme a la represa” a càrrec de Olívia Gassol, professora de Filologia de la UAB.

17:40- 18:00 Torn obert de paraules

18:00 Cloenda de la Jornada.


Manifest 70 aniversari de l´entrada de les tropes feixistes a Barcelona

70 anys després continuem lluitant contra els seu hereus

Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de
Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita
de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de
centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de
morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars
colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en
el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i
canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per
majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es
desbordés i perdre el control del poder.

La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les
classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense
dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la
lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'iguals
i assolir les llibertats nacionals.

A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions
d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de
lluita contra el feixisme.

La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides,
i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país
veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714,
un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que
es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven
anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països
Catalans.

Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van
començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el
maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant
els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península
organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i
llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que
molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40
anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país
viu.

Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el
26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè
la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de
recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia
alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir
cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans
dels mateixos.

I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de
milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van
lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles
i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines
al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es
van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que
van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van
organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que
a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases
buides.

Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el
combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada
Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc
constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici
dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.


Ens comprometem a no defallir!

Encara hi ha combat!


Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència

http://www.300anys.cat/

Declaración integra de la Izquierda Abertzale ante la salvaje agresión sionista contra Palestina

La Izquierda Abertzale quiere denunciar de forma rotunda el ataque militar que el ejercito israelí esta llevando a cabo en Gaza. Los bombardeos han matado y herido ya a cientos de personas, y han agravado de forma extrema la ya de por si grave situación de los habitantes de Gaza, asfixiados por el bloqueo israelí de los últimos meses. Por si fuera poco, el Ejercito israelí amenaza con la invasión de Gaza.

Nos reafirmamos en la defensa del dialogo y la negociación para la resolución del conflicto palestino-israelí, las únicas herramientas efectivas para la resolución de cualquier conflicto. La solución ha de basarse en el respeto de los derechos de los pueblos y de las personas. En este sentido, consideramos inaceptable que el desarrollo del Estado israelí se de a costa de los palestinos.

Consideramos denunciable también el silencio y la falsedad de la que hace gala la comunidad internacional, y en especial la Unión Europea. Acaso no merecen los habitantes de Gaza ningún apoyo internacional?

Apoyamos el llamamiento al boicot a Israel realizado por 200 organizaciones civiles palestinas, como herramienta para hacer frente al ataque israelí. Mientras Israel no respete los derechos de los palestinos, el boicot es nuestra manera de solidarizarnos de forma práctica con Palestina, rompiendo las relaciones económicas, culturales, deportivas o políticas existentes entre Euskal Herria y el Estado de Israel.

Llamamos a las y los ciudadanos a participar en las movilizaciones y diversas convocatorias que se realicen en Euskal Herria en solidaridad con el pueblo palestino y contra el brutal ataque israelí.

Por ultimo, y en especial en estos duros momentos, queremos mostrar nuestra solidaridad al pueblo palestino.

Ezker Abertzalea, 2008ko Abenduaren 29an

Comunicat de la IAC denunciant la massacre a Gaza i exigint la fi immediata de l'agressió israelí

Aturem la massacre a Gaza

Des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) denunciem enèrgicament la matança que l’exèrcit israelià està duent a terme contra la població palestina de Gaza i manifestem la nostra solidaritat amb el poble de Palestina.

Després de mantenir el setge de Gaza, durant molt de temps, privant al milió i mig d’habitants dels recursos més bàsics (aliments, medicaments combustible, corrent elèctric i fins i tot aigua potable) l’Estat d’Israel intensifica la seva política de genocidi contra la població civil palestina, de forma indiscriminada, assassinant a més de 300 persones, incloent-t’hi dones i nens, i ferint greument a més de 1000. Aquesta massacre no està tenint la necessària resposta contundent de la Comunitat Internacional.

Per això, fem una crida urgent:
# Pel cessament immediat dels assassinats i l’aïllament del poble de Gaza
# Al Govern de Catalunya, de l’Estat espanyol, a la Unió Europea, al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i a tota la Comunitat Internacional, per tal que intervinguin a favor de la Pau i la Justícia, i obliguin a l’Estat d’Israel a posar fi a aquest atac indiscriminat i desproporcionat contra el poble palestí i a respectar els Drets Humans i la legislació internacional.

Demanem a la societat civil catalana que recolzi aquestes exigències i participi avui dilluns, 29 de desembre, a les 19 hores en una CONCENTRACIÓ a la Travessera de Gràcia núm. 21, seu de la Cambra de Comerç Hispano-Israelí, per a manifestar el nostre rebuig i denúncia de la brutal i sagnant agressió, i amb l’exigència del cessament immediat dels atacs contra el poble palestí.

Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

http://www.iac.cat/

Comunicat d'urgència davant la massacre contra el poble treballador palestí

Davant l'atac genocida produït pel govern sionista i feixista israelià, contra la població civil i treballadora (incloses desenes i desenes de dones i infants), als quals ja han mort prop de 300 persones i més de 1000 ferits de gravetat, atacs contra població civil que no tenen comparació des de la guerra dels 6 dies, en la qual l'estat sionista i feixista d'Israel, amb el vist-i-plau dels imperialistes nord-americans i britànics, va acabar d'enllestir l'ocupació militar dels territoris palestins sota control palestí.

Davant d'aquesta vergonya sense parangó, des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, volem fer públic el següent:
1- Que des de la COS donem suport i animem a participar-hi a tothom que hi pugui, a les dues concentracions ja convocades al nostre país en solidaritat amb el poble treballador palestí, i contra l'agressió genocida sionista, a Barcelona i a València.

2- Que des dels Països Catalans, totes i tots aquells que lluitem pel nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble, hem de denunciar a aquelles persones i organitzacions, que emparant-se sota el paraigua de "l'independentisme", defensen, de forma més o menys oberta, l'estat sionista, excusant totes aquestes barbaritats contra un poble que en la més absoluta misèria provocada per aquests mateixos feixistes-sionistes, lluita per la seva llibertat.

3- Que els i les treballadores dels Països Catalans, hem de començar des de ja a reorganitzar el boicot contra l'estat sionista d'Israel. Per aquest motiu, des de la COS, cridem a no consumir cap producte que hagi estat produit, o que en algun moment del seu procès productiu hagi passat, per Israel. Per a això, aquests productes van identificats al seu codi de barres, amb el número identificatiu de l'estat d'israel: 729.

4- Que al mateix temps, augmenten i ampliem aquest boicot a les organitzacions, institucions, bancs, empreses, etc., que mercadegen amb els sionistes, els hi venen armes, participen de projectes de R+D+i, faciliten crèdits, etc. Per aquest motiu, des de la COS animem a avançar amb la objecció fiscal a la declaració de la renda, a potenciar l'estalvi en entitats i cooperatives de consum i estalvi social, com a mesures d'objecció impositiva davant l'estat espanyol, i com a mostra de rebuig al comerç i inversió militarista que es fa a les nostres esquenes amb els nostres diners.

5- Que cal augmentar la denúncia sobre el sionisme israelià, per tal d'assolir no només la llibertat del poble treballador palestí (musulmà, cristià o laic), sinó també la llibertat pel poble treballador jueu, que viu sota el jou del govern capitalista, feixista i imperialista del sionisme, i que amb l'excusa de "l'amenaça terrorista", no fa més que produir una reculada constant amb els drets socials i laborals dels i de les treballadores de religió hebreica.

Per tot això, llibertat per al poble treballador palestí!!
Prou d'agressions genocides sionistes!!

"La solidaritat és la tendresa dels pobles" (Ernesto "Che" Guevara)....

* *_Concentració a Barcelona_:* *Dilluns 29 de desembre a les 19h a
la Cambra de comerç estat espanyol-israel a la Travessera de
Gràcia num. 21.
*

* *_Concentració a València_: Dimarts dia 30 de desembre, a les 19h
a la Plaça de la Mare de déu.*


Coordinadors Obrera Sindical (Cos)
http://www.sindicat-cos.org/

Presentació de l´Agenda de la Dona 2009

Aquest dissabte 27 de desembre, a les 18h. al CSO La Gordíssima es farà la presentació de l´Agenda de la Dona, a Sant Andreu de Palomar (Barcelonès)

La presentació constarà de tres parts:

1. Explicació què és l'Agenda de la dona, d'on surt què ha fet.

2. Què és la Cooperativa Tèxtil Maputxe Malén Weichafe

3) Què és el poble maputxe.


Si hi ha temps es farà una projecció d´un video.

I després... Cafeta fins les 3h.
(Els beneficis de la cafeta aniran destinats a comprar agendes de la Dona)


Lloc: CSO la Gordíssima
C/Pons i Gallarza, 10
Sant Andreu L1
Renfe: Sant Andreu

Dia: 27 de desembre

lagordissima@gmail.com
www.sirga.cat


http://www.lagordissima.tk/

Marxes de Torxes per la llibertat dels i les presoneres polítiques

Com cada any per Nadal, Rescat organitza les marxes de torxes per la llibertat dels presoners i presoneres polítiques catalanes.

Barcelona (Barcelonès), 20 desembre, 19h Canaletes


Manifest d'enguany:


Altre cop el Nadal arriba a casa nostra, embolcallat de consumisme i hipocresia catòlica, i d’una aparent dolça tranquil∙litat. Mentrestant, les presons dels Països Catalans cada dia estan més plenes, com a conseqüència de la misèria pròpia del nostre sistema econòmic, basat en l’explotació i els interessos privats. En aquesta època de l’any no volem oblidar la situació de les persones empresonades per motius polítics, víctimes d’un sistema que criminalitza la dissidència i la diferència. A les presons de l’Estat espanyol i de l’Estat francès, és on es concentra el nombre més alt de presos polítics de tot Europa. Condemnats per un conflicte polític, presos i preses pel seu compromís amb les lluites d’alliberament contra l’Estat opressor o, simplement, per justificar la repressió, que és l’eina més eficaç per silenciar i eliminar qui es rebel∙la contra l’ordre establert des de les lluites per l'alliberament nacional i de classe, o els moviments llibertaris i antimperialistes.

Al nostre país els conflictes i la lluita organitzada augmenten i es vertebren cada vegada amb més solidesa, per això no és estrany que la repressió s’endureixi i que sigui més i més brutal. Com més conscients som de la pròpia explotació, com més identifiquem la injustícia de classe, més perillosos/es esdevenim per l’Estat, perquè el desafiem.

Les cel∙les d’aïllament, les pallisses i abusos físics, la incomunicació prolongada, la falta de menjar i aigua, la dispersió territorial o les amenaces i la por constant són una part de les moltes agressions a què es veuen sotmesos els presos i les preses cada dia. Totes aquestes agressions s’emparen en l’ombra allargada de la Ley Antiterrorista ­que es va aprovar amb el vistiplau del PSC i de CiU­ i encara s'agreugen més quan es combinen amb la de la Llei d'estrangeria.

Tot i que les Institucions Penitenciàries els tracten com a presos i preses ”d'especial seguiment”, i tot i que pateixen un règim d’internament molt més restrictiu i punitiu que la resta, se’ls nega el caràcter polític del captiveri.

La Laura, en Zigor, en Diego, la Marina, la Lola, en Franki, l’Amadeu, l'Ali, en Souhil, en Mohamed Benaboura i Tahroui i en Djamel de l’Operació Estany i en Yagoub de Vilanova, tots i totes són un perill pel sistema perquè es mantenen fermes en la lluita i trenquen la invisibilització forçosa a què se les sotmet.

Avui, des d’arreu dels Països Catalans exigim l’amnistia pels i les preses no com una mera excarceració, sinó com un reconeixement polític global. El reconeixement d’un conflicte que neix en l’opressió de classe, i que no es podrà solucionar segrestant la lluita.

Avui recordem també els i les companyes que no es troben empresonades però que es veuen sotmeses a una situació de gran incertesa i desgast moral, com ara la nostra companya Núria, en Jona o en Youb Saoudi. Per ells i elles, i per totes les que hem anomenat, hem emprès avui aquesta Marxa de Torxes.

Altre cop el Nadal arriba a casa nostra. Però no ens deixem enlluernar i continuem fermes en la nostra lluita i en la nostra reivindicació: sortim per encendre els carrers i cridar, que als nostres barris i a les nostres viles no hi som tots ni totes. Perquè la injustícia quotidiana ens reafirma en el nostre compromís, perquè la solidaritat és la nostra arma contra el silenci, i perquè malgrat les tortures i la presó no ens faran callar.


Amnistia presos i preses polítiques! Us volem a casa!



Comunicat de Rescat en motiu de les marxes de torxes

Un any més, i ja en són 7, per aquestes dates ens trobem arreu del país, en les marxes de torxes per demanar la llibertat dels i les preses polítiques catalanes.
7 anys ja que els nostres companys i companyes romanen segrestats pels estats espanyols i francesos, en les presons de Brieva, Fleury, Can Brians, Wad Ras i Albacete.
En aquestes dates de consumisme i hipocresia, disfressades amb llumetes de colors, ens toca tornar a sortir al carrer per reclamar la llibertat dels i les preses polítiques, per seguir denunciant l’estratègia repressiva dels estats de combatre per la via policial i de la violència sistèmica les dissidències polítiques.

Aquest ha sigut un any carregat de judicis polítics. Els que ha tingut la Lola a l’Audiència Nacional espanyola, pels que ha sigut condemnada a prop d’una cinquantena d’anys de presó. El que ha tingut la Marina, al Tribunal Central de París, un altre tribunal polític, mirall de l’AN, que l’ha condemnada a 9 anys de presó. Una vegada més, com sempre, judicis sense garanties, acusacions construïdes sobre les tortures i els maltractaments als detinguts i les detingudes…estratègia política repressiva disfressada de suposada justícia.

Aquesta no és una lluita fàcil. Ningú ens ho ha dit mai, ni mai ens ho hem pensat. L’enemic és fort i difícil de combatre. Però actes i convocatòries com aquestes ens mostren que la solidaritat política és difícil d’esclafar. Des de Rescat, volem agrair a totes les persones que cada any s’impliquen en l’organització de les marxes de torxes. Aquest any amb 17 convocatòries, tornem a demostrar que la solidaritat s’estén arreu i que això és quelcom que ni el pas del temps, ni els murs ni la repressió podran impedir.

Zigor, Marina, Lola, Laura i Diego, us volem a casa!

Llibertat presos i preses polítiques!

Rescat, col.lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes

Països Catalans, desembre 2008

Marxa de torxes pels presos polítics 2008: http://www.youtube.com/watch?v=YWgi10OWzsQ&feature=channel_page

2 anys de lluita per un poble viu i combatiu

2n Aniversari de la Trinxera, Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu

Dissabte 20 de desembre de 2008.

20:30h. Marató de videoactius (tortures, crisi, decreixement...)

Acompanyat per un sopar de pintxos

22:30h. Joc del quinto

i després, festeta!

Al CSO La Gordíssima, C/Pons i Gallarza, 10.

http://www.lagordissima.tk/

http://latrinxera.wordpress.com/

Acte conmemoratiu dels 20 anys de Maulets

Projecció del DVD "20 anys de Maulets"

Serà al Centre Cívic aquest dimecres.

El proper dimecres 17 de desembre, a 2/4 de 8 del vespres (19:30h), l'Assemblea de Maulets d'Horta-Sant Andreu ha organitzat, al Centre Cívic (C/Gran, 111), la projecció del DVD "20 anys de Maulets".

També hi haurà xerrada amb un ex-militant.

La Bastonera solidària amb en Franki i en Jona

La Bastonera de Sant Andreu va fer ahir un ball al camp de la Unió Esportiva Sant Andreu, en el marc de la Marató de TV3 (la seva).

Aprofitant l´ocasió va ballar amb les samarretes d´en Jona i d´en Franki a sobre de l´uniforme de la colla. La colla portava les samarretes d´en Franki de Terrassa (pres polític en règim de tercer grau comdemnat per retirar una bandera espanyola) i en Jona (vei de l´Eixample que serà jutjat per manifestar-se contra l´especulació).



Just abans de sortir al camp la colla va començar a fer-se notar; dirigint-se als gossos d´en Saura s´anava cridant: ELS MOSSOS TAMBÉ SÓN FORCES D´OCUPACIÓ!. Poc després van sortir unes animadores molt lleugeres de roba, mortes de fred, a lluir el seu cos al mig del camp. La seva actuació va ser acompanyada dels crits de la colla: CONTRA EL PATRIARCAT, VIOLÈNCIA BASTONERA!

A la mitja part del partit que jugaven els famosos de la tele, precedides dels i les trabucaires de St. Andreu i la colla de percusió Sagresamba, de la Sagrera, es va sortir al mig del camp amb les samarretes solidàries i després de fer el ball es van cridar consignes a favor del dos joves represaliats:


FRANKI DE TERRASSA, ET VOLEM A CASA!
FRANKI DE TERRASSA, LLIBERTAT!

JONA DE L´EIXAMPLE, ABSOLUCIÓ!

Els crits van continuar mentres els i les fotògrafes ens retrataven i les càmares anaven gravant.


No disposem de fotos de l´acció perquè en aquell moment les bastoneres estavem ballant i les gralleres tocant, però ens vam fer una foto de grup a fora del camps, encara amb les samarretes posades.


http://labastoneradesantandreu.blogspot.com/

Concentració de suport als represaliats de Monjuïc

Mobilitzacions en record de tres persones assasinades

Inauguració del CSO la Gordíssima

Dissabte 13 de Desembre de 2008

13:00 Vermut

14:00 Arrossada popular

16:00 Sobretaula amb concerts
- El Pogo del Organillo (insurrección electronica)
- Sant Peus (la crosta contrataca)
- La Piu Bèlle (musica de circ)

Amb l'actuació de "la Bastonera de Sant Andreu"

I després... pintxos per sopar, PD's i festeta de la bona!!!!


C/ Pons i Gallarza 10, Sant Andreu de Palomar (L1 Sant Andreu)

Us esperem a tots i a totes!!!

Organitza: http://www.lagordissima.tk/

Mireu també: http://labastoneradesantandreu.blogspot.com/

29 de novembre: manifestació! La Crisi que la paguin els rics, els bancs, les multinacionals i els paraisos fiscals

Contra la seva crisi i contra les 65 hores setmanals, Lluita i Mobilització!

La Campanya contra les 65 hores està formada per més d'un centenar de sindicats, comitès d'empresa, moviments socials, associacions polítiques i altres organitzacions, unides amb un únic objectiu:
La retirada total i absoluta d'aquesta agressió capitalista cap als treballadors.

No volem que ens colin un altre engany en forma de petits canvis cosmètics que no canviïn el fons de la Directiva.

Si creus que la teva vida, i la dels teus fills, val més que l'esclavitud a la qual ens empenyen els poders financers, informa't i participa.

És l'única opció que tenim. Ells ja han decidit per tu.



http://www.kaosenlared.net/especial/noalas65horas

http://www.moviments.net/xarxacontratancaments/

6ena Marxa per l´Amnistia (a Wad Ras)

Després de les marxes a Soto del Real i Aranjuez (2001), Picassent (2006 i 2007), Wad Ras (2007) i Brians (2007), convoquem la VI Marxa per l’Amnistia, aquesta vegada a la presó de Wad Ras, que és on es troba empresonada la Laura Riera.

La convocatòria és el 29 de novembre del 2008 a les 12h a la Rambla de Poble Nou cantonada Pere IV

Cinquena FMReivindicativa de St. Andreu de Palomar

Ja tenim aquí quatre cartells de la Festa Major Reivindicativa; aquest és el cinquè any que la Festa Major de l´Esquerra Independentista es fa a St. Andreu.

Si voleu consultar les bases del Concurs Literari les podeu trobar al blogg de la FMR: fmreivindicativa.blogspot.com

25 de novembre: El patriarcat és violència. Combatem-lo!

A dia d’avui, més de 10 dones han estat assassinades pels seus companys o excompanys als Països Catalans. A aquestes dades s’hi haurien de sumar unes altres que no es reconeixen socialment com a violència de gènere: els milions de persones maltractades psicològicament que, dia rere dia, pateixen la duresa del mateix sistema social i econòmic on viuen, treballen i es relacionen com un drama personal, quan en realitat és un fracàs i una crisi més del sistema.

Els mitjans de comunicació i les institucions parlen de violència de gènere amb relats morbosos que ens tenen tan acostumades fins al punt de deixar-nos impassibles. Sembla que s’ha aconseguit que la societat en general reconegui i condemni, després de segles de silenci, les agressions físiques violentes contra les dones. Aleshores, per què continuem sortint al carrer cada 25 de novembre? Per què no deixar en mans de la justícia el que ja s’ha catalogat com a delicte greu? Per què no limitar-nos a exigir que es compleixin les penes i es destinin els recursos necessaris per atendre les víctimes?

Malgrat que la solució penal pot prevenir alguns actes de violència a curt termini, com a estratègia global per a acabar amb la violència no ha funcionat. Les lleis vinculades a la violència de gènere han portat un descens del nombre de dones maltractades que maten els seus agressors en defensa pròpia, però no han comportat un descens del nombre de maltractadors que assassinen les seves parelles. Per tant, la llei protegeix més els agressors que les supervivents. La presó no funciona.

No podem oblidar que hi ha molts tipus de violència, i no només la física, i que ens afecta tant a homes com a dones. Dia rere dia veiem com el cànon estètic patriarcal oprimeix totes les persones independentment del seu sexe. La cirurgia estètica o els trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia són la conseqüència més visible d’un sistema que exigeix la talla única com a forma d’èxit social.

Un altre tipus de violència que normalment se silencia és la perpetrada per les dones contra les persones que depenen d’elles, majoritàriament menors, persones grans o d’altres, que necessiten una assistència física permanent. La nostra societat no valora com es mereixen els treballs de cura i atenció a les persones que se n’encarreguen, principalment dones. Ja sigui gratuïtament o de manera remunerada, acaben descarregant les seves frustracions de manera també violenta sobre les persones que en teoria han de rebre aquesta atenció. En un món regit pels principis capitalistes de la producció i els beneficis creixents, les velles són inútils, els infants molestos, i les persones que se n’encarreguen s’irriten fàcilment, sobretot si no es valora socialment la seva feina. Per això, aquest tipus d’agressions també són violència de gènere. El discurs victimista no fa cap favor al feminisme a l’hora de denunciar només les agressions físiques. Hem de passar pel reconeixement de totes les violències que tenen com a font la jerarquia de sexe, d’opció sexual i d’edat; és a dir, el sistema patriarcal.

El patriarcat és violència en estat pur: és violència que el teu entorn no t’accepti perquè no ets heterosexual. És violència trobar-te amb etiquetes de talla única quan vas a comprar roba i matar-te de gana en conseqüència. És violència que els homes es passin hores al gimnàs només per sentir-se masculins. És violència no poder demostrar emocions si ets home. És violència que pel fet de néixer amb un òrgan sexual femení se t’assignin les tasques de cura de la llar i les persones. És violència que a les dones ens controlin la sexualitat i no ens permetin avortar. És violència les violacions sexuals. Per tot això, combatem el patriarcat!


Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 25 de novembre de 2008

15 de novembre: Botifarrada antimonàrquica

A Sant Andreu tampoc tenim rei!

Comunicat de l'Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu "La Trinxera" en motiu de la citació d'una membre de l'assemblea per part de l'Audiencia Nacional espanyola.

La pesta borbònica arriba també al nostre poble des de Madrid, de la mà de la persecució ideològica i política.
Arran de la citació d'una jove de La Trinxera a l'Audiència Nacional us demanem que feu la màxima difusió d'aquest escrit. I esperem que estigueu atents/es a les pròximes informacions i convocatòries.
Perquè la solidaritat s'extengui a barris, pobles i viles..."Jo també cremo la corona espanyola!"

Una jove de Sant Andreu és citada a comparèixer a l'Audiencia Nacional

Una vegada més, l'Estat capitalista espanyol emprèn mesures legals i repressives contra les antimonàrquiques, tot vulnerant la llibertat d'expressió. Fa uns dies, es va fer públic que una jove independentista andreuenca activa dins els moviments socials i militant de l'assemblea de joves de La Sagrera i Sant Andreu és una de les quatre persones a les que se'ls imputa un delicte d'injúries greus a la corona i d'ultratge a espanya. Per haver participat, suposadament, a la crema d'una fotografia reial, una bandera espanyola i una francesa l'onze de setembre d'enguany al Passeig del Born.

Tot això ha succeït de manera prou irregular, ja que cap d'elles ha rebut una notificació judicial al seu domicili. La informació, contradictòria i poc precisa, va sortir a diferents mitjans de comunicació, que no van vacil·lar a fer públics els noms i cognoms dels imputats, una informació que s'hauria d'haver protegit des de l'Audiència Nacional que és l'ens que les cridarà a declarar el proper 21 d'octubre a Madrid.

És evident, per la seva col·laboració en la manera de fer públiques les notícies, el servilisme dels mitjans a l'Estat amb tot el perill que això representa per la salut democràtica d'aquest. És palpable, doncs, la vulnerabilitat del dret a la llibertat d'expressió quan una sèrie de manifestacions ideològiques són perseguides i condemnades, ja sigui al màxim òrgan representant del poder judicial de l'Estat; l'Audiencia Nacional ja sigui a la premsa en forma de notícia.

Per tant, és per un motiu polític que 24 catalanes més han estat portades a judici a Madrid. Una llista que no para de créixer, amb les últimes 4 encausades en sumen 28. Hi ha, però, una diferència entre aquestes 4 i la resta; cap d'elles ha comès els delictes que se'ls imputen. Malgrat això, consideren que la crema de banderes i fotografies reials és una manera legítima d'expressar el rebuig a aquests símbols imposats i, per tant, donen suport a la campanya antimonàrquica.

Tot aquest procés i la manera com s'està duent a terme recorda el feixisme teòricament substituït per un modern Estat de Dret . Un estat que engega aquesta cacera de bruixes per trobar caps de turc i així reforçar les seves pròpies mancances, per a poder bastir la imatge d'una Espanya sòlida, intocable.

I diem que l'Estat espanyol és feixista perquè mai ha assumit el caràcter democràtic i plurinacional del que fa gala, perquè imposa els seus símbols (la bandera) i la figura del rei i la seva família per sobre de la resta de la població, perquè posa en marxa tots els motors repressors per fer callar les veus dissidents que el qüestionen i s'hi enfronten per a subvertir l'ordre establert. Aquestes foren i segueixen essent les seves prioritats 300 anys més tard de l'ocupació borbònica espanyola als Països Catalans.

Per això des del poble de Sant Andreu seguirem denunciant la situació que vivim, donant tot el suport a les encausades, seguirem lluitant fins a aconseguir la independència i el socialisme.

Els i les catalanes no tenim rei!

La Trinxera- CAJEI Octubre, 2008

Més info: http://www.latrinxera.ppcc.cat

Nous horaris i "bolos"

Vam fer una assemblea i vam prendre una sèrie de decisions:

Ens direm La Colla Bastonera de St. Andreu de Palomar.

Hem decidit assajar al local de Diables (C/Ramon Batlle, 9) cada dimecres de 20h a 22h.

Tenim també tres gralleres i un graller que s´haurien de posar d´acord per començar a assajar. (Crec que quedaran els dijous al "buck" de Diables).

Estem en procés de buscar teles per fer-nos els faldellins i els camalls; de fet els haurien de cosir les nostres àvies respectives. Estem buscant també espardenyes bigatanes, faixes i cascavells a preus econòmics.

Hem decidit també que ens presentarem públicament per la Festa Major de St. Andreu amb quatre balls.






Pel que fa als bolos:

Dia del Flor de Neu: Taller de ball de bastons i actuació - 29 novembre - de 11:30h a 12:30h matí

FMAlternativa: Bicifarra antiespeculativa - actuació - 29 novembre - 13:00h matí

FMOficial: L´Esclat: Mostra de Cultura Popular - actuació - 29 novembre - 19:30h fins les 20:10h tarda

FMReivindicativa: Matinal de Cultura Popular - actuació - 07 desembre - 10:00h matí

Així està el pati!

2on Aniversari dels Diables d´Horta - Taller de ball de bastons - 10 gener - de 17:00h a 18:00h tarda
2on Aniversri dels Diables d´Horta - actuació - 10 gener - 19:30h tarda


Pel que fa al vestit:

camisa blanca
pantaló negre
espardenyes de vetes
faldellí lila amb un ribet vermell
faixa vermella
camalls liles amb cascavells

sense mocadors


http://labastoneradesantandreu.blogspot.com/

La festa del bolet

Cap a la Unitat Popular [Trobada al GER de Ribes]

Valoració positiva de la Trobada cap a la Unitat Popular, dissabte passat a Ribes

Fins a 160 persones van inscriure’s a la Trobada cap a la Unitat Popular, que va celebrar-se dissabte passat a l‘entitat Ger de Ribes. Els organitzadors, les Candidatures d’Unitat Popular de Capellades, Martorell, Ribes, Sallent, Valls, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú han valorat molt positivament tant l’assistència com la utilitat i l’ambient de debat i interés que va saber generar la Trobada.

Les xerrades del matí van servir per a reflexionar i intercanviar experiències sobre el repte de defensar programes i polítiques d’unitat popular des dels ajuntaments, tant des de l’oposició com des del govern. Especialment destacables en aquest tram de la Trobada van ser les reflexions crítiques al voltant de les propostes de participació ciutadana, i es va recordar que la unitat popular no ha de tenir per objectiu polític l’obertura de dubtosos canals de participació ciutadana en les institucons, sinò sobretot el compromís polític de promoure l’autoorganització, l’organització popular en tots els àmbits de la vida col·lectiva, amb l’objectiu de visibilitzar i ceebrar el conflicte social i polític i no d’amagar-lo o intentar ignorar-lo.

Per la tarda, la taula de debat entorn les alternatives que ofereix l’esquerra independentista com a moviment va girar al volant de la necessitat d’articulació conjunta al voltant d’unes pràctiques, un programa i un compromís de ruptura política amb el sistema capitalista i de radicalitat democràtica per construir espais de contrapoder. Cada espai, cada pas endavant de l’esquerra independentista ha de ser un espai menys per als Estats espanyol i francès, en detriment del sistema de relacions, de producció i de valors capitalista. També es va discutir al voltant de la necessitat de plasmar la voluntat de ruptura i d’alternativa a l’ordre capitalista en estratègies conjuntes i coherents amb els reptes i dificultats d’aquest compromís.

Finalment, els organitzadors de la Trobada van voler animar a que espais com el celebrat dissabte a Ribes es reprodueixin al llarg del territori i des de diferents espais de militància, per facilitar punts d’encontre i d’elaboració política que enriqueixin la feina de les organitzacions. Els organitzadors també s’han compromès a editar en vídeo un resum de la jornada, que va ser enregistrada sencera, i a fer-ne una distribució efectiva, per tal de compartir l’experiència.

El Blog de la Trobada és aquest: http://trobadacapalaunitatpopular.blogspot.com/

Mireu més fotos a: http://www.flickr.com/photos/jsalviac/sets/72157608592784665/

Homenatge Jordi Martínez de Foix i Llorenç

En motiu del 30 aniversari de la mort d´en Jordi, militant del PCE(i), mort en combat per una Terra LLiure.

Exhibició de ball de bastons amb la colla Cop a Cop de Gràcia

Parla ment de na Josi, la mare d´en Jordi

Salutació de l´Assemblea de Joves de la Sagrera i St. Andreu La Trinxera

Lectura de poesies del poeta David Caño

Lectura d´una carta de la Lola, companya de militància del Jordi, presa política catalana i militant d´ETA.

Parlament d´Endavant (OSAN) assemblea local de St. Andreu - Nou Barris


Cantada de la Internacional i els Segadors


BREU BIOGRFIA

Andeueunc, patriota i comunista mort en combat
per uns Països Catalans lliures i socialistes.

Militant actiu del PCE(i) des dels 15 anys i gran defensor de la lluita de base, va radicalitzar cada cop més el seu discurs i els seus mitjans de lluita.

S’enfrontà constantment a la policia durant manifestacions i cada cop estava més vigilat, fins patir un escorcoll a casa seva. El 2 de desembre del 77, amb 20 anys, va ser ferit per dues bales en una manifestació contra els Pactes de la Moncloa i la Constitució. Va estar quatre mesos a l’hospital, on l’amenaçaren dia a dia de tortures si no parlava.

El 14 d’octubre del 78 en els preparantius d’una manifestació per commemorar l’afusellament del president Companys, en Jordi va morir a causa d’una explosió mentre preparava ‘petards irlandesos’.

Els seus pares varen fer analitzar els materials de l’explosió i descobriren que va ser provocada.

Aquí podeu trobar algunes fotos de l´homenatge d´enguany: http://www.sant-andreu.com/catXppcc/jordimartinezdefoix/

Articles d´interès sobre la Maria Mercé Marçal

El 5 de juliol farà deu anys de la prematura mort de Maria Mercè Marçal, víctima d’un càncer que ens va privar de l’esplèndida maduresa d’una escriptora tan singular.

Aquí hi ha un ellaç amb diversos articles que parlen de la seva obra:

http://www.llibertat.cat/content/view/3219/1/

http://www.laccent.cat/article.asp?n=133&idart=1556

Manifest Jornades per la LLengua 2008

Els darrers estudis sobre l´ús social del català mostren un retrocés de la nostra llengua al carrer.

Per aquest motiu cal fer una aposta decidida, del particulars i de les institucions en la defensa i la promoció de la llengua catalana.

Sense el compromís de les institucions és molt difícil que la nostra llengua estigui en una posició de normalitat en el nostre país.

Desde sempre, algunes institucions ha fet una aposta clara per erradicar l´ús del català en els territoris de parla catalana. Al País Valencià, els repetidors de TV3 continuen sent tancats per la Generalitat Valenciana, deixant sense referent lingüístic els i les catalanoparlants d´aquest territori. Una altra d´aquestes institucions és l´Estat Espanyol. Seva és la decisió de no fer oficial el català a la Unió Europea. També és seva la decisió d´obligar a augmentar les hores de castellà a les escoles. Davant l´enorme revalorització de la nostra llengua a la Catalunya Nord, l´Assemblea Nacional va semblar que reconeixeria les anomenades “llengües regionals”. Això ha estat un miratge perquè el Senat (format pels mateixos partits que l´Assemblea Nacional) ha aturat qualsevol mesura a favor de cap d´aquestes llengües.

I tot això respon a una estrategia perfectament planificada i executada: intentar fer desaparèixer la nostra llengua és una forma més d´intentar fer-nos desaparèixer com a poble. Ens volen fer callar perquè amenacem la seva existència. L´Estat Espanyol i l´Estat Francés existiesen jurídicament precisament perquè els Països Catalans no són reconeguts jurídicament.

Malgrat això, no tot és negatiu. Actualment veiem com al Principat, el català és líder d´audiència a les ones radiofòniques.
Els nouvinguts, que veuen el català com una oportunitat d´integració i de millora de la seva posició econòmica i social, augmenten dia rera dia.
L´augment d´uns anys ençà del nombre de grups de música que usen el català per expresar-se ha esta considerable, tot i que acostumen a estar fora dels canals comercials i de la promoció dels mitjans de comunicació públic i privats, impedint així que aquest músics visquin de la seva professió.
Celebrem també l´exigència del nivell C de català per poder exercir la docència universitària, però considerem que aquesta mesura no garanteix que les classes s´imarteixin en aquesta llengua. I més tenint en compte l´actual situació a les universitats, on el Procés de Bolonya tampoc garanteix l´ús i el coneixement de la nostra llengua per part dels estudiants europeus en règim de mobilitat.

En resum, malgrat no estar en una situació crítica en tots el territoris, encara queda molt per fer, per tal de garantir la supervivencia del català davant del procés de globalització en el que ens trobem inmerses.


Més que mai, cal exigir la oficialitat única del català en tots els territoris de parla catalana per fer possible la supervivencia de la nostra llengua.

De Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó,
tenim una sola llengua,
i som una sola nació.

05 de juliol de 2008, Sant Andreu de Palomar, Països Catalans.

Podeu consultar el Blog de les Jornades per la LLengua aquí: http://www.jornadesxllengua.blogspot.com/

El Decreixement arriba a St. Andreu

Fa uns mesos, un grup de persones de St. Andreu vam quedar per mirar si es podia fer alguna activitat enquadrada en la Marxa pel Decreixement que s´estava organitzant al Principat. Algunes d´aquestes persones estem vinculades a organitzacions que ja actuen a St. Andreu (l´Harmonia, el Borró, la Trinxera, Endavant, la Xarxa) i d´altres van venir a títol individual. Ens vam estar reunint al local de Diables de forma periòdica fins que vam tenir les activitats muntades.


Els actes pel Decreixement van començar el divendres 16 de maig, a la tarda, al Centre Cívic, amb el passi d´una pel.lícula-documental que té per títol “Money as debt”. Aquest documental explica la creació del diner, la forma que tenen de moure aquests diners els bancs i les multinacionals. Parla de com els bancs condicionen la nostra vida. El seu funcionament està ínstrinsicament lligat al creixement econòmic. El diner es crea a través de préstecs, i per tant en forma de deute. El sistema necessita crear cada vegada més diner per mantenir-se, portant a un creixement econòmic que acaba revertint en l'economia real i comportant creixement energètic i de l'explotació dels recursos naturals.
Com que el documental era una mica complicat de seguir, un ponent ens va aclarir una mica els dubtes que teniem.

Més tard ens va fer una xerrada sobre el decreixement; què és, en què consisteix, com es pot aplicar en la nostra vida quotidiana, quins àmbits del mercat afecta: el decreixement és una línea de pensament que proposa una reducció i relocalització de les activitats econòmiques, així com una forma de vida basada en la cooperació, la convivència i la comunitat, com a alternativa al capitalisme i a la destrucció del planeta. Donada la situació del món, només des del contrapoder podem començar a posar en marxa el decreixement i alhora, que les pràctiques del decreixement són la millor manera de crear contrapoder.
Va ser una xerrada exhaustiva que va acabar amb l´explicació de com s´havia creat la Marxa pel Decreixement a Catalunya; antecedents arreu d´Europa, primeres reunions i finalment la creació d´un grup que va començar a planificar la marxa.

Finalment, es va fer un debat; l´objectiu del qual era veure com podia aplicar-se el decreixement en el nostre dia a dia.

El dissabte al matí es va fer una xocolatada a la Pl. de la Pomera i un taller de jocs del món fets amb materials reciclats; el matí semblava que no començava massa bé perquè es va posar a ploure i les nenes i nens que hi havia a la plaça van marxar corrents. Però poc després va arribar un agrupament de Nou Barris per esmorzar amb nosaltres i aprendre jocs nous. A mesura que anava passant el matí els núvols anaven marxant i la gent anava acudint. El taller va ser l´activitat més reeixida.

El dissabte a la tarda es va fer la bicicletada. Es va passar pels diferents punts calents de l´especulació al districte i per algunes macroempreses que malmeten el medi ambient, totes elles radicalment en contra de la simple idea de decréixer: la Fabra i Coats, les Cases Barates del Bon Pastor, la Maquinsta, una benzinera, les antigues Casernes militars de St. Andreu, una oficina del bbva, una estació del bicing, les obres del Tav, l´antic CSO el Palomar...

Per consultar els textos que es van escriure aneu a:
http://www.endavantstap9b.org/
a la secció de notícies

I la cosa no s´atura; ara mateix està previst fer una xerrada al CEIP St. Andreu, per als/les alumnes d´entre 10 i 12 anys (5è i 6è de primària)

L´experiència ha estat molt positiva. L´Assemblea pel Decreixement de St. Andreu de Palomar es tornarà a reunir el proper setembre per preparar noves activitats, tallers, xerrades...

Hi ha un Blog sobre el Decreixement a St. Andreu: http://decreixementxstap.blogspot.com/