Dia 16 de gener.- Aula Magna de la UB (Edifici Històric)
19:00 Presentació de la Jornada a càrrec d’un membre de l’EIB
19:15 Conferència inaugural “El caràcter feixista del franquisme. Una visió global”, a càrrec de de Pere Ysàs, Catedràtic d’Història de la UAB.
Dia 17 de gener.- Universitat Pompeu Fabra, Ciutadella.
9:30- 9:45 Recollida de materials
10:00 “La instauració del franquisme als Països Catalans. De l’ocupació a la institucionalització” a càrrec d’Andreu Ginés i Sanchez, Doctor en Història per la UPF.
10:50 “Dona, franquisme i societat” a càrrec de Mary Nash, Catedràtica d’Història Contemporània de la UB.
11:40-11:55 Pausa
12:00 “El moviment obrer sota el franquisme” a càrrec de Francesc Bonamusa i Gaspà, Catedràtic d’Història de la UAB.
12:50 “Resistint a la dictadura. De la lluita guerrillera a la mobilització popular”, a càrrec de Xavier Domènech, professor d’Història de la UAB.
13:40- 14:00 Torn obert de paraules
Sessions de Tarda
16:00 “L’economia dels Països Catalans en el franquisme” a càrrec de Jordi Catalán i Vidal, professor d’Història de la UB.
16:50 “La cultura catalana i la dictadura. Del resistencialisme a la represa” a càrrec de Olívia Gassol, professora de Filologia de la UAB.
17:40- 18:00 Torn obert de paraules
18:00 Cloenda de la Jornada.
Manifest 70 aniversari de l´entrada de les tropes feixistes a Barcelona
70 anys després continuem lluitant contra els seu hereus
Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de
Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita
de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de
centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de
morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.
La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars
colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en
el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i
canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per
majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es
desbordés i perdre el control del poder.
La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les
classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense
dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la
lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'iguals
i assolir les llibertats nacionals.
A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions
d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de
lluita contra el feixisme.
La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides,
i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país
veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714,
un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que
es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven
anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països
Catalans.
Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van
començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el
maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant
els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península
organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i
llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que
molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40
anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país
viu.
Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el
26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè
la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de
recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia
alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir
cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans
dels mateixos.
I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de
milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van
lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles
i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines
al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es
van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que
van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van
organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que
a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases
buides.
Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el
combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada
Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc
constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici
dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.
Ens comprometem a no defallir!
Encara hi ha combat!
Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència
http://www.300anys.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada