Marxes de Torxes per la llibertat dels i les presoneres polítiques

Com cada any per Nadal, Rescat organitza les marxes de torxes per la llibertat dels presoners i presoneres polítiques catalanes.

Barcelona (Barcelonès), 20 desembre, 19h Canaletes


Manifest d'enguany:


Altre cop el Nadal arriba a casa nostra, embolcallat de consumisme i hipocresia catòlica, i d’una aparent dolça tranquil∙litat. Mentrestant, les presons dels Països Catalans cada dia estan més plenes, com a conseqüència de la misèria pròpia del nostre sistema econòmic, basat en l’explotació i els interessos privats. En aquesta època de l’any no volem oblidar la situació de les persones empresonades per motius polítics, víctimes d’un sistema que criminalitza la dissidència i la diferència. A les presons de l’Estat espanyol i de l’Estat francès, és on es concentra el nombre més alt de presos polítics de tot Europa. Condemnats per un conflicte polític, presos i preses pel seu compromís amb les lluites d’alliberament contra l’Estat opressor o, simplement, per justificar la repressió, que és l’eina més eficaç per silenciar i eliminar qui es rebel∙la contra l’ordre establert des de les lluites per l'alliberament nacional i de classe, o els moviments llibertaris i antimperialistes.

Al nostre país els conflictes i la lluita organitzada augmenten i es vertebren cada vegada amb més solidesa, per això no és estrany que la repressió s’endureixi i que sigui més i més brutal. Com més conscients som de la pròpia explotació, com més identifiquem la injustícia de classe, més perillosos/es esdevenim per l’Estat, perquè el desafiem.

Les cel∙les d’aïllament, les pallisses i abusos físics, la incomunicació prolongada, la falta de menjar i aigua, la dispersió territorial o les amenaces i la por constant són una part de les moltes agressions a què es veuen sotmesos els presos i les preses cada dia. Totes aquestes agressions s’emparen en l’ombra allargada de la Ley Antiterrorista ­que es va aprovar amb el vistiplau del PSC i de CiU­ i encara s'agreugen més quan es combinen amb la de la Llei d'estrangeria.

Tot i que les Institucions Penitenciàries els tracten com a presos i preses ”d'especial seguiment”, i tot i que pateixen un règim d’internament molt més restrictiu i punitiu que la resta, se’ls nega el caràcter polític del captiveri.

La Laura, en Zigor, en Diego, la Marina, la Lola, en Franki, l’Amadeu, l'Ali, en Souhil, en Mohamed Benaboura i Tahroui i en Djamel de l’Operació Estany i en Yagoub de Vilanova, tots i totes són un perill pel sistema perquè es mantenen fermes en la lluita i trenquen la invisibilització forçosa a què se les sotmet.

Avui, des d’arreu dels Països Catalans exigim l’amnistia pels i les preses no com una mera excarceració, sinó com un reconeixement polític global. El reconeixement d’un conflicte que neix en l’opressió de classe, i que no es podrà solucionar segrestant la lluita.

Avui recordem també els i les companyes que no es troben empresonades però que es veuen sotmeses a una situació de gran incertesa i desgast moral, com ara la nostra companya Núria, en Jona o en Youb Saoudi. Per ells i elles, i per totes les que hem anomenat, hem emprès avui aquesta Marxa de Torxes.

Altre cop el Nadal arriba a casa nostra. Però no ens deixem enlluernar i continuem fermes en la nostra lluita i en la nostra reivindicació: sortim per encendre els carrers i cridar, que als nostres barris i a les nostres viles no hi som tots ni totes. Perquè la injustícia quotidiana ens reafirma en el nostre compromís, perquè la solidaritat és la nostra arma contra el silenci, i perquè malgrat les tortures i la presó no ens faran callar.


Amnistia presos i preses polítiques! Us volem a casa!



Comunicat de Rescat en motiu de les marxes de torxes

Un any més, i ja en són 7, per aquestes dates ens trobem arreu del país, en les marxes de torxes per demanar la llibertat dels i les preses polítiques catalanes.
7 anys ja que els nostres companys i companyes romanen segrestats pels estats espanyols i francesos, en les presons de Brieva, Fleury, Can Brians, Wad Ras i Albacete.
En aquestes dates de consumisme i hipocresia, disfressades amb llumetes de colors, ens toca tornar a sortir al carrer per reclamar la llibertat dels i les preses polítiques, per seguir denunciant l’estratègia repressiva dels estats de combatre per la via policial i de la violència sistèmica les dissidències polítiques.

Aquest ha sigut un any carregat de judicis polítics. Els que ha tingut la Lola a l’Audiència Nacional espanyola, pels que ha sigut condemnada a prop d’una cinquantena d’anys de presó. El que ha tingut la Marina, al Tribunal Central de París, un altre tribunal polític, mirall de l’AN, que l’ha condemnada a 9 anys de presó. Una vegada més, com sempre, judicis sense garanties, acusacions construïdes sobre les tortures i els maltractaments als detinguts i les detingudes…estratègia política repressiva disfressada de suposada justícia.

Aquesta no és una lluita fàcil. Ningú ens ho ha dit mai, ni mai ens ho hem pensat. L’enemic és fort i difícil de combatre. Però actes i convocatòries com aquestes ens mostren que la solidaritat política és difícil d’esclafar. Des de Rescat, volem agrair a totes les persones que cada any s’impliquen en l’organització de les marxes de torxes. Aquest any amb 17 convocatòries, tornem a demostrar que la solidaritat s’estén arreu i que això és quelcom que ni el pas del temps, ni els murs ni la repressió podran impedir.

Zigor, Marina, Lola, Laura i Diego, us volem a casa!

Llibertat presos i preses polítiques!

Rescat, col.lectiu de suport als i les preses polítiques catalanes

Països Catalans, desembre 2008

Marxa de torxes pels presos polítics 2008: http://www.youtube.com/watch?v=YWgi10OWzsQ&feature=channel_page