Concentració per demanar la llibertat de l´Enric Duran

Dijous 26 de març, a les 8 del vespre, davant la Borsa de Barcelona, al Passeig de Gràcia, concentració per la llibertat de l'Enric Duran i contra el sistema financer.


www.17-s.info


Organitza: Grup de suport a l´Enric Duran









Roda de premsa sobre el cas d’Enric Duran: http://www.kaosenlared.net/noticia/roda-premsa-sobre-cas-denric-duran

Torno de l'exili preventiu, per participar d'un moviment social cada cop més massiu.

Carta de l'Enric Duran, qui el 17 de setembre, va anunciar l'expropiació de 492.000 euros a 39 entitats bancàries per destinar-los a alternatives de societat i va marxar del país.

Des d'algun lloc d'aquest petit planeta, i a mesura que rebia noticies del que passava a partir del 17 de setembre, el meu enfocament del període que havia d'estar fora del país anava canviant molt ràpidament. Si al principi m'havia acomiadat creient que almenys estaria un any fora, doncs era el temps que havia cregut necessari per preparar una hipotètica tornada a casa on m'esperés un judici segur, aviat vaig veure que això no estava tant clar.

Mentre l'impacte del 17-S em feia pensar que hi hauria moltes possibilitats que el suport sigués massa gran com perquè em poguessin arribar a empresonar, l'esclat total de la crisi des de mitjans de setembre em motivava a dedicar totes les meves energies per aprofitar el moment. Va agafar forma el pensament que el motiu per tornar potser ja no hauria de ser tant l'hipotètic judici, que no era tant segur que es celebrés, sinó les ganes de participar en aprofitar l'oportunitat de canvi social que ens brinda la crisi i que havia estat l'origen de la meva acció d'expropiació.

Després d'aquesta reflexió i canvi de plans, en el comunicat que vaig escriure el 17 d'octubre, ja deia:

“Per la meva banda, davant de la falta de denúncies i per poder estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta conjuntura històrica en que ens trobem, aviat sortiré de la clandestinitat i tornaré a l'activitat pública.”

Després d'aquell comunicat, els Mossos d'Esquadra van afirmar que “un total de 18 entitats financeres han presentat denuncies per retards en els pagaments dels crèdits concedits a l'activista Enric Duran” [...]

Però si jo havia dit que aviat tornaria a l'activitat pública és perquè pensava fer-ho, amb denúncies o sense. Certament, els esdeveniments m'havien fet canviar els meus plans a les poques setmanes d'estar a l'estranger. Tot i així, no podia precipitar-me, perquè si tornava massa aviat, no tindríem temps de preparar-ho. Així doncs, des de ben aviat va sonar al meu cap la data del 17 de març, 6 mesos després del 17-S, com el moment més adequat per la tornada pública a terres catalanes muntant un nou dia D, aquest el 17-M.

Mesos després, en data actual, el Jutjat d'Instrucció nº 29 de Barcelona només ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m'han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime. L'actuació del jutge davant d'aquest sumari ha estat l'arxivament provisional del cas. La causa d'aquest arxivament no ha transcendit. Per reobrir el cas caldria que alguna d'aquestes entitats que m'acusen o el fiscal de l'Estat ho reclamés.
No tenim informació de la resta de les 18 denúncies penals que van declarar els Mossos d'Esquadra davant la premsa el passat 17 d'octubre, però en tot cas, segons el meu advocat, és probable que si n'arriben més es passin al mateix jutge i siguin arxivades en les mateixes condicions.

Per què he tornat?

Ara que he tornat es planteja el dubte de si reobriran el cas o no. No m'importa. Quedi clar que no he tornat per enfrontar-me a un judici ni per defugir-lo. Vulguin jutjar-me o no, això no és important. El que és important és que està en joc el nostre futur. Si sóc aquí és perquè penso que és en l'entorn que conec on puc ser més útil per l'acció col·lectiva. És aquí on tinc més i millors coneixences.
Quedi clar que, per molt espectacular que fos aquella acció, no és a títol individual que sóc útil pel canvi, sinó com a part d'un moviment social cada cop més massiu. Per molt que els mitjans de comunicació oficials es quedin amb l'anècdota personal i em posin mots com el de ‘Robin dels bancs’ (que simplifiquen la realitat, a vegades expressament), no és l'expropiació de bancs en sí el que fa que se'm respecti, sinó els molts anys d'activisme i feina seriosa compartida amb moltíssimes persones, com les que t'han fet arribar aquesta publicació que tens a les mans, la qual és important per tot el seu contingut i no pel que hi digui en aquesta pàgina 9.

Remordiment, cap ni un. Considero que els mitjans emprats han estat del tot coherents amb els fins que buscaven, que no són altres que fer camí per abolir el sistema actual i posar en marxa alternatives viables. Penso que ha quedat demostrat que he actuat pel sentiment d'una situació de necessitat. Necessitat de la societat i les futures generacions. També he actuat pel compliment d'un deure, el deure de fer el que estigui al meu abast com a activista social i com a persona per sensibilitzar sobre els aspectes més crítics del nostre present. Reitero el meu compromís en la desobediència a la banca i a la resta de poders dominants en la nostra societat, que moguts qui sap per quines ambicions o per quina falta d'autoestima, segueixen insistint en portar-nos a tots plegats pel camí de la catàstrofe ecològica, així com per la via de la precarietat vital, la soledat i la competència en les relacions socials.

És el moment d'alçar-nos per a complir el nostre deure com a persones i cridar que desobeir a la banca, als governs i a tothom que pretengui fer-nos continuar amb aquest sistema econòmic destructor de vides i de futurs, no és una utopia, sinó una clara mostra de sentit comú i bona voluntat. Diguin el que diguin jutges, polítics i banquers, la natura i la gran majoria de la humanitat estan de la nostra part. Si realment volem ser lliures, hem de ser partícips del canvi. Hem d'aconseguir vèncer la por, ser actors vius i amatents de les nostres vides, i ser nosaltres mateixes el canvi que volem veure en el món.

UNINT-NOS PODEM!!!