Manifest: La Transsexualitat no és cap malaltia
Dia: 17 d’octubre del 2009
Hora: a les 18h
Lloc: Pl. Universitat (Barcelona)
Per tercer any consecutiu, activistes trans e intersex d’aquesta ciutat hem sortit al carrer per a visibilitzar les violències que viu el nostre col•lectiu. En el marc de la campanya internacional “Stop Patologització Trans: objectiu 2012” estem construint una jornada de lluita a nivell mundial contra el trastorn d’identitat de gènere (TIG).
Sota aquesta etiqueta, el TIG, la transsexualitat es troba classificada en els manuals internacionals de malalties: el CIE-10 (Classificació Internacional de Malalties de la organització Mundial de la Salut) i el DSM-IV-R (Manual Diagnòstic i Estadístic de Malalties Mentals de l’Associació de Psiquiatria Nord-Americana). Aquestes classificacions són les que determinen els canvis en la llista de les malalties de la OMS i guien, per tant, els i les psiquiatres de tot el món a l’hora de fer els seus diagnòstics.
La patologització de la transsexualitat sota el “trastorn d’identitat sexual” és un gravíssim exercici de control i normalització. L’Avaluació psiquiàtrica obligatòria suposa un control setmanal de la nostra identitat de gènere a través de teràpies de grup i familiars i tota mena de processos denigrants que vulneren els nostres drets. A l’Estat Espanyol, qualsevol persona que vulgui canviar el seu nom en la seva documentació oficial o modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquiàtrica. L’Estat Espanyol compta amb sis Unitats de Trastorns de la Identitat de Gènere de Referència, entre ells l’Hospital Clínic de Barcelona, que és la Unitat de Referència de Catalunya.
Des de la Xarxa Internacional per la Despatologització Trans, volem denunciar públicament els protocols psiquiàtrics de tractament a les persones transsexuals i transgèneres, així com els tractaments de normalització binaria que es duen a terme sobre nadons intersex.
La urgència d’aquesta mobilització és perquè el proper any 2012 apareixerà la cinquena versió revisada del DSM, i en tant que aquests manuals es revisen per dècades, és la nostra oportunitat de modificar la realitat de les persones trans, sobretot de les noves generacions.
Al capdavant del grup de treball que revisa el TIG es troben el Dr. Zucker (director del grup de treball), el Dr. Blanchard i el Dr. Bailey, que proposen, no només no retirar el trastorn sinó ampliar el seu tractament als infants que presentin comportaments de gènere no-normatius i aplicar-los teràpies d’adaptació al rol d’origen, d’acord amb la seva carrera en la que s’han dedicat durant anys a realitzar teràpies de reconducció a persones homosexuals i transsexuals.
És a dir que les persones que estan decidint el nostre futur, són defensors acèrrims de la patologització trans. És per això que el moviment trans Nord-Americà ha fet una crida per a que aquests psiquiatres siguin expulsats de la revisió del DSM, reivindicació a la qual ens sumem.
La nostra demanda és clara. És la mateixa que defensaven les nostres companyes trans als anys ’80, la mateixa que la del moviment gai i lèsbic quan demanava la retirada de la homosexualitat els catàlegs de malaltes, la mateixa que la del moviment feminista en demanar el dreta a l’avortament lliure i gratuït. La mateixa que la del moviment intersex en reclamar que cessin les operacions als nadons. No és una qüestió de minories, és una qüestió de drets humans, del dreta la propi cos més enllà dels paternalismes que ens volen fer creure que no existeixen les pressions, els rols, els canons de bellesa, els cossos fora del sistema. Tenim molt clar que aquests processos tenen a veure amb les pocs referents que tenim, i amb l’odi i l’auto-odi que acabem generant cap a allò que no coneixem, que no hem vist mai. Fins i tot cap a nosaltres mateixos, perquè no som com hauríem de ser. No fem apologia de les hormonacions i les operacions sinó que reconeixem que actualment, modificar el nostre cos és una Qüestió de supervivència. Perquè desgraciadament el nostre entorn accepta molt millor un noi amb cicatrius que un noi amb pit.
Ja ens hem cansat de sentir que volen ajudar-nos. Si realment algú ens vol ajudar que facin desaparèixer tots aquests missatges que jerarquitzen els cossos, que imposen allò que ´s bell i allò que és monstruós.
La patologització de la transsexualitat és una fal•làcia, l’objectiu de la qual no és alliberar les persones sinó domesticar-les perquè s’adaptin al nostre sistema.
No deixarem de lluitar fins que la transsexualitat desaparegui dels llistats de malalties, ni permetrem que retirin la transsexualitat per incorporar altres identitats no-normatives.
Sabem molt bé que a molts indrets les persones transsexuals són assetjades, violades i assassinades i que aquí, en el nostre context, aquest tipus de violència és quasi invisible. Però la psiquiatrització no és un as endavant. Hem perfeccionat tècniques per a normalitzar aquells que són diferents i aquests mecanismes són una violència simbòlica cap a les persones trans e intersex.
Aquesta manifestació s’emmarca en una jornada de lluita que té lloc a diverses ciutats arreu del món: Barcelona, Berlin, Bilbao, Brussel•les, Corunya, Donosti, Gasteiz, Lisboa, Madrid, Paris, Saragossa, Granada, Lille, Marsella, Torí, Quito, Campinas, Montreal, Estocolm, Lima, Santiago de Xile, des de on milers d’activistes alcen les seves veus de manera coordinada i simultània.
Des de la Xarxa internacional per la Despatologització Trans exigim:
- La retirada del TIG dels manuals internacionals de diagnòstic.
- La retirada de la menció de sexe dels documents oficials.
- L’abolició dels tractaments de normalització binària a persones intersex
- El lliure accés als tractaments hormonals i a les cirurgies (sense la tutela psiquiàtrica)
- La prevenció de la transfòbia: el treball per la formació educativa i la inserció laboral de les persones trans.
Per transformar la realitat de les persones trans és fonamental que tant les autoritats sanitàries com el Govern de l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya facin un canvi de paradigma a l’hora d’entendre la transsexualitat i reflexionin sobre com abordar els processos de les persones trans i intersex dins el sistema sanitari públic.
Per això volem que el Govern i el Ministeri de Sanitat facin una declaració institucional recolzant la desclassificació de la transsexualitat dels organismes competents (la OMS,la APA). El seu silenci és complicitat. Volem també que es comprometin a revisar i a reestructurar els protocols sanitaris conforme a tres principis: la despatologització de les identitats trans, la protecció dels drets sanitaris d’aquests col•lectius i l’abordatge de la transfòbia.
Dir encara avui que la transsexualitat és una malaltia quan milers de transsexuals hem dit tantes vegades que ens sentim violentats i estigmatitzats per aquesta definició és summament greu. No volem que segueixin parlant per nosaltres, seguim lluitant perquè se’ns escolti, i ho seguirem fent amb força fins al 2012. Perquè mai puguin dir que no ho sabien, perquè no s’atreveixin a seguir classificant les nostres vides com a patològiques, anormals, diferents. Perquè els joves trans s’odiïn una mica menys, perquè ens estimem tots una mica més. Perquè mai més un psiquiatra en una consulta ens pregunti perquè som com som quan els demés no tenen perquè justificar-se. Perquè la diversitat és la nostra major riquesa.
La transsexualitat no és cap malaltia, Stop Patologització Trans!
Convoca: Xarxa Internacional per la Despatologització Trans
Organitzen: Guerrilla Travolaka, Xarxa d´Acció Trans i Intersex de Bcn, ATC-Llibertat i Activistes Independents
Més informació a: http://stp2012.wordpress.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada