Manifestos del 1er de maig

Manifest nacional de la COS pel 1r de Maig

1r de maig
Mai com fins ara en els darrers cent anys els i les treballadores del nostre país havíem vist, ni patit una crisi com l’actual. I si molts i moltes de nosaltres encara no ho estem patint en primera persona, ben prompte ho veurem i ho patirem, quan s’acaben els subsidis i les prestacions per desocupació, o quan s’acabem els diners als nostres comptes bancaris (si no ens els furten abans).

Mentrestant, els diferents governs que patim, Zapatero, Sarkozy, Montilla, Camps, etc., no fan cap altra cosa que afavorir als banquers i a la gran patronal contra nosaltres, el Poble Treballador.



Els i les treballadores ja han començat a aixecar-se arreu d’Europa i del món, amb vagues combatives a l’estat francès, a Itàlia, Grècia, Guadalup o Euskal Herria... Mentre als Països Catalans, el sindicalisme groc i antiobrer de les direccions de CCOO i d’UGT, no han mogut encara ni un dit per millorar res... no siga que pogueren perdre els seus privilegis i cadires.
Per això, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, fem una crida a la mobilització unitària, en clau de classe i anticapitalista, i a participar de les diferents convocatòries que a Girona, Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Vinaròs, Castelló de la Plana, València, Cullera, Canals, Elx, Alacant o en altres indrets dels Països Catalans, per plantar cara juntes i junts a la crisi, amb les nostres millors armes, la unitat, la solidaritat i la lluita!!

Ja no podem tenir cap dubte en dir ben alt que el Sistema Capitalista només significa la fi dels Països Catalans i de tota la humanitat, i que si els polítics del sistema i la gran patronal i banca, volen reformar el sistema, això només ho faran a costa nostra, del nostre treball i de les nostres vides.

Amb aquest nou intent de Reforma del Sistema Capitalista, tant se val si li diuen “Pacto social” o “Réforme sur l’organisation du capitalisme”, l’única cosa que pretenen són noves retallades als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat, arreu dels Països Catalans, al nord i al sud de l’Albera. I en aquest nou negoci trobarem al PsoE, a CiU, al Pp, al Pnv, a l’UMP, al PsF, a CCOO, a l’UGT, a la CGT-FO, etc., de la ma de les grans patronals, la MEDEF o la CEOE.

I com volen combatre la crisi aquests personatges? Doncs molt senzill, anant “todos a una” / “tous ensembles”... com a bons espanyols o bons francesos, sense, òbviament, identificar a cap responsable, sense exigir dimissions d'especuladors i lladres... És a dir, per salvar els seus guanys, i els seus mercats interns i externs... “patriotismo constitucional / unité republicaine”, consens construit sobre les esquenes dels i de les treballadores, i per acabar de sagnar als pobles ocupats com el nostre.

Actualment, als Països Catalans, al nord i sud de l’Albera, sumant les persones aturades (prou més d’1.200.000!!... gairebé el 10% de la població del nostre país!!), aquelles que estan amb un contracte temporal, els “fixes” discontinus o els de temps parcial, ens trobem amb més del 75% de les persones treballadores del nostre país treballant de forma precària!! Més del 50% de les persones assalariades amb els sous més baixos reben poc més del 25% de la massa salarial total, mentre el 10% dels que més guanyen, s'apoderen de més del 25% del total. Resultat?!: prop del 45% de les persones que viuen del seu treball arreu dels Països Catalans estan per sota del llindar de la pobresa... I aquesta xifra augmenta fins un 60% si parlem dels joves treballadors, o de més del 65% si parlem de les dones jubilades.

A l’Estat espanyol, el PsoE, el Pp, les direccions de CCOO i l’UGT, la CEOE, CiU, el Pnv, etc., porten 30 anys legislant en contra del Poble Treballador, desmantellant els serveis i empreses públiques, desmuntant els drets laborals i sindicals, abaratint l'acomiadament cada vegada més, precaritzant cada vegada més les nostres vides. A l’Estat francés, l’UMP d’en Sarkozy i el PsF “per fi” aconsegueixen plantejar-se les privatitzacions dels serveis públics, aprovaren mesures antipopulars com “vigipirate”, criminalitzen brutalment als i les treballadores migrants, precaritzen brutalment el treball del jovent, etc.

La CRISI l’han de pagar ells, els milionaris, els banquers, els alts executius, els buròcrates sindicals, els polítics de tratge i corbata multimilionaris, etc. No el Poble Treballador!!

- Cal augmentar els impostos directes sobre les rendes més elevades, i recuperar l’impost al Patrimoni (i que paguen la família reial i la gran noblesa, JA!!).

- Cal recuperar els diners defraudats en paradisos fiscals, dedicar-los a fins autènticament socials i comunitaris, i empresonar als culpables! Cal recuperar la inversió pública feta en les grans multinacionals que com SEAT, NISSAN, FORD o Telefònica, han rebut sumes milionàries fruit del nostre treball, i recuperar-les en forma d’equips i infrastructures, per nacionalitzar aquestes grans empreses d’interès públic.

- Cal recuperar els enormes beneficis de la patronal que entre els anys 1996 i el 2006 van créixer, segons l'OCDE, un 73%, el doble que en la UE-15. Mentre els costos laborals ho feien en un 3.7%, i posar-los al servei del manteniment dels llocs de treball i millora general de les condicions laborals i salarials.

- Cal tancar totes les ETT i convertir-les en part d’un ens públic, gratuït i de qualitat, de recerca i assessorament laboral.

- Cal assimilar l’augment dels salaris a la realitat de l’Índex de Preus al Consum a nivell comarcal, per millor respondre a les realitats econòmiques i laborals de cadascuna de les nostres comarques, però usant com a mínim, la mitjana del conjunt de l’IPC del nostre país.
En base a això, cal un augment immediat del Salari Mínim Interprofessional – SMI, a 1.200 € mensuals al sud de l’Albera i de 1.300 al nord, fins poder arribar a un SMI unitari arreu del nostre país, per una jornada laboral màxima de 35 hores setmanals.

- Cal que les pensions mínimes, fruit del treball (assalariat o no), s’assimilen a l’SMI, i recuperar pels fons públics de pensions i la Seguretat Social, tots els diners invertits (junt amb els beneficis generats) en els fons privats de pensions (gestionats per gent del PP, PSOE, CiU, CC.OO i UGT, etc).

- Cal un salari social universal per les persones treballadores sense remuneració, pel jovent sense experiència laboral, etc., i al mateix temps, convertir les prestacions i subsidis a la desocupació, en indefinits mentre no es trobe cap feina.

- Cal prohibir els acomiadaments i els Expedients de Regulació d’Ocupació en totes aquelles empreses que hagen tingut beneficis durant els darrers anys, i permetre la socialització, en mans dels i de les treballadores d’eixa empresa, per tal de poder continuar l’activitat de fora cooperativa, sense que eixe empreses reben cap tipus d’indemnització.

- Cal recuperar sense cap contrapartida, la xarxa privada i de gestió “mixta” sanitària, al sistema de sanitat pública, i fer-la realment universal, gratuïta i de qualitat per totes les persones treballadores i els seus familiars.

- Cal fer el mateix amb l’educació, derogant la LEC, el Procés de Bolonya o l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, per fer un sistema educatiu arreu dels Països Catalans, públic, laïc, gratuït, popular, en català i de qualitat per totes les persones, des de les escoles bressol, fins l’ensenyament superior, el d’adults, o la formació continuada pel foment de l’ocupació.

- Cal crear borses, a nivell municipal, d'habitatge social a preu de cost i/o de lloguers baixos per joves, estudiants, famílies treballadores, pensionistes, persones migrants, persones amb capacitats diferents, etc.

- Cal dotar amb fons i pressupostos reals i públics totes les polítiques desenvolupades a la defensa de les persones depenents, per una assistència social per totes i tots, gratuIta, pública i universal.

- Cal salvaguardar per tots els mitjans les línies econòmiques de promoció i defensa de la igualtat de gènere al món laboral i a la societat en el seu conjunt, de cara a tendir a una societat autènticament democràtica, per les persones, i sense distincions per raons de gènere, tendència sexual, edat, religió o ètnia.

- Cal buscar noves formes de desenvolupament productiu i social, respectuós amb l’entorn i el paisatge, per una societat sostenible, ecològica i no dependent de les energies fòssils, ni de la producció alimentària forània, garantint la solidaritat amb els països del sud, per l’assoliment de la seua independència econòmica i social davant les metròpolis (com els estats espanyol i francès a l’Amèrica Llatina o l’Àfrica).

- Cal avançar envers la unitat de classe al nostre país. Als Països Catalans cap persona pot ser il·legal, totes les treballadores i treballadors hem de tenir els mateixos drets, i devem lluitar junts i juntes per assolir aquests objectius,

I tot açò, dins d’un Marc Socioeconòmic i de Relacions Laborals nacional en tot l’àmbit dels Països Catalans... doncs els i les treballadores del nord, del sud, de ponent i de les illes, vivim i treballem ací, i volem continuar vivint i treballant al nostre país!!

Contra la crisi, contra la precarietat, contra els ocupants... totes i tots junts podem!! Visca la Terra!! Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!

http://www.sindicatcos.cat/
http://www.sindicat-cos.org/




Manifest en motiu del 1er de maig Intersindical-CSC
Seva és la crisi, nostra és la lluita!

Arriba un altre 1r de maig, aquest en plena crisi econòmica, i com sempre, ens toca el rebre els treballadors i les treballadores que no l’hem provocada. La fallida d’un sistema econòmic basat en l’especulació i la vesant més salvatge del capitalisme, en el neoliberalisme més radical, mancat de qualsevol mena de regulacions ni de límits, deixant que “el mercat reguli la situació”, ens ha portat on estem. És més, en lloc d’atacar els vicis estructurals del sistema, aquesta cobdícia dels poders econòmics ha estat subvencionada i tutelada pels governs i les institucions polítiques.

Ara, quan les coses van mal dades i el sistema es col·lapsa, els treballadors i les treballadores som cridats a fer encara més sacrificis, se’ns congela el sou; se’ns nega qualsevol iniciativa de negociació col·lectiva, amb l’amenaça d’ERO o de tancament. Això sí, els poders econòmics demanen a canvi pagar menys impostos, l’acomiadament més lliure i, per si això fos poca cosa, subvencions per continuar funcionant en el nostre país, perquè si no, no som prou competitius i els beneficis no són els esperats. Fins i tot, se’ns diu que s’ha d’endarrerir l’edat de jubilació, que no hi ha prou diners a les arques públiques, que han estat saquejades, no fos cas que els bancs en paguessin les conseqüències minvant els seus guanys.

Tota aquesta situació exigeix una resposta contundent, una resposta que té un nom i que es diu VAGA GENERAL. Els companys i companyes del País Basc ho tenen molt clar i el dia 21 de maig hi ha convocada una vaga general. Al nostre país, els sindicats espanyols, que no fan res més que atemperar i esmorteir la que seria la natural resposta dels treballadors i treballadores, no estan a l’altura de les circumstàncies. Ja se sap, ara toca no ser conflictius, que el capitalisme s’espanta!

La INTERSINDICAL-CSC sí que ho té clar, sabem que s’ha de forçar un canvi en les polítiques públiques i exigim que els drets socials i laborals es decideixin aquí, al nostre país, i no pas a Madrid i París.

Els treballadors i treballadores dels Països Catalans hem de sortir al carrer i mobilitzar-nos, hem de plantar cara als poders econòmics, perquè si ens volem fer respectar hem de lluitar. La destrucció de llocs de treball no pot continuar. La classe treballadora ha de dir PROU davant d’aquesta injustícia.

Des de la INTERSINDICAL-CSC encoratgem a tots els treballadors i treballadores dels Països Catalans a donar una resposta comuna a la situació actual; per tant, treballarem decididament per la convocatòria d’un vaga general com a primera resposta, en el camí decidit que hem d’emprendre per assolir un repartiment més just de la riquesa, no sols el manteniment, si no la millora de les prestacions públiques, un canvi estructural del sistema econòmic a escala global i que les decisions del nostre país es prenguin aquí i no a més de 500 km de distància.

Lluitem per avançar, lluitem per un estat sobirà i solidari. Si la crisi és seva, la lluita és nostra.

Visca la INTERSINDICAL-CSC! Visca la classe treballadora! Visca la Terra!

http://www.intersindical-csc.org/




Manifest de la CAJEI perl 1er de maig
Que la crisi ens agafi organitzats! El jovent lluitem pel socialisme




Els Països Catalans estan en crisi. Però, què vol dir que hi ha crisi? Abans que el terme es posés de moda, no existia la crisi? Quines són les causes d'aquesta crisi? Quines sortides pot tenir? I, sobretot, podem deixar la resolució de la crisi en mans dels mateixos sàtrapes i cacics que l'han provocada?

La crisi capitalista no és, per començar, cap fenomen nou per la classe treballadora dels Països Catalans i del món. Encara menys, pel jovent de les capes populars, que duem anys i panys a mercè de les empreses de treball temporal, acceptant feines precàries i eventuals, sense cap mena d'estabilitat. Feines amb sous mísers que no ens permeten ni tan sols somniar amb la nostra lliure emancipació com a persones. La crisi és, a més, una realitat permanent des que el capitalisme assetja i oprimeix els treballadors i treballadores. Una realitat des de la seva fundació. Cada any moren al món milions de persones a causa de la fam i la misèria, i això passa des de fa segles... però llavors, no existia la crisi?

Per les contradiccions que el sistema capitalista suposa, des de la CAJEI volem deixar clares algunes qüestions:

La crisi capitalista mundial existeix des del moment on la major part de la humanitat està desposseïda. On uns pocs privilegiats són els propietaris dels mitjans de producció i, per tant, tenen el dret a decidir sobre nosaltres. I on les joves, dones, immigrants i treballadores en general, hem estat incapaces d’autoorganitzar-nos per planificar un sistema productiu just.

Els capitalistes i governants estan socialitzant les seves pèrdues i mals càlculs. Qui acaba pagant les conseqüències som nosaltres la classe treballadora i dels sectors més desprotegits. No repartien, en canvi, els nombrosos beneficis què obtenien fa uns mesos.

Així, cada cop de forma més accelerada, tant als Països Catalans com a la resta del planeta, es van succeint acomiadaments (més d'un milió als Països Catalans), congelacions de sous, ofertes de treball precari, desnonaments, augment de l’explotació infantil i sobreexplotació laboral, en general,... i, a més, la complicitat entre poder polític econòmic facilita encara més les agressions envers les classes populars i la joventut assalariada.

Davant d'aquesta realitat l'única solució que ens queda és organitzar-nos per defensar els nostres drets.

És imprescindible que les joves, dones i immigrants, els col·lectius més afectats pel capitalisme, fem pinya i ens unim per fer front al sistema econòmic de les crisis. Hem de ser conscients que la nostra explotació com a treballadors, com a classe, com a nació i com a persones, només afavoreix als empresaris i governants. Mentre nosaltres callem, ells s'enriqueixen, es queden els beneficis del nostre esforç i ens fan pagar els plats trencats quan les coses els hi van malament.

El jovent hem de treballar units, avançar en una sola direcció, sortir al carrer aquest primer de maig per començar a construir una alternativa real de caràcter socialista, capaç de posar el teixit productiu dels Països Catalans sota les directrius no d'uns pocs privilegiats, sinó del conjunt de persones que vivim i treballem en aquest territori.

Que la crisi ens agafi organitzats! El jovent lluitem pel socialisme!

Països Catalans, 28-04-2009
CAJEI, 1 de maig del 2009

http://www.cajei.cat/



Manifest de Maulets pel 1er de maig
1 de maig de 2009: construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució!

El jovent dels Països Catalans afrontem aquest 1 de maig de 2009 en unes condicions de precarietat absoluta. L'atur, la temporalitat, la previsible retallada de despeses socials, la repressió, la incertesa respecte el nostre futur i la mercantilització de l'ensenyament superior no són fenòmens nous per a nosaltres. Tanmateix, l'actual situació de crisi econòmica ha obert un escenari en què sembla que qualsevol atac als nostres drets està permès. Els rescats a les entitats financeres que han jugat amb els estalvis de milions de treballadors i especulat amb les nostres necessitats, i fins i tot les nacionalitzacions temporals de bancs són les úniques respostes que l'estat capitalista és capaç de donar a una de les pitjors recessions que ha conegut la humanitat.


La crisi actual deriva de l'ofensiva neoliberal que hem patit en les darreres dècades, sobretot les joves i les precàries de tot el món. La desregulació dels mercats financers que ha permès als grans capitalistes controlar l'economia sense necessitat d'enfrontar l'organització de la classe obrera està al darrere de la bombolla que va esclatar ara ja fa quasi dos anys. La reducció dels salaris i la inestabilitat laboral, la privatització dels serveis socials han limitat tant la capacitat de consumir de la majoria de la humanitat que préstecs i hipoteques eren la única manera de garantir, mitjançant el consumisme, l'estabilitat econòmica (la venda dels productes sobrants) i política (la desmobilització generalitzada). La crisi ecològica, alimentària, humanitària, immobiliària deriven també de la fam de benefici sense límits per part de la minoria de privilegiats que s'enriqueixen amb la nostra misèria.

Ara que venen les vaques magres el capitalisme es despulla de les seues múltiples màscares i ens mostra la seua naturalesa: la supremàcia de les coses sobre les persones, de la mercaderia sobre la vida, dels beneficis sobre els drets i llibertats. L'eixida de la crisi que proposa la patronal és major flexibilitat i facilitats per a l'acomiadament. La solució dels bancs i grans financers, els rescats amb els diners de tots, la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys. Els sindicats majoritaris continuen proposant pactisme, desmobilització, instrumentalització política i traïció... solidaritat davant la crisi. Solidaritat amb qui? Amb aquelles que s'enriqueixen dia a dia amb la nostra desgràcia.

La classe política, mentrestant, roman impassible davant la situació dramàtica de milions d'aturats, immigrants, autònoms empobrits, estudiants. Al nostre país, la corrupció esquitxa la pràctica totalitat de les formacions polítiques: PP, PSOE, BNV, CiU, UM, UMP; com també la policia es veu afectada pels escàndols. Però la repressió contra estudiants, ecologistes i anticapitalistes segueix sent la única resposta per part dels estats espanyol i francès.

La crisi no sembla haver alterat en absolut els plantejaments de les altes esferes del poder polític i econòmic, però deixa més clar que mai, a ulls de milions de persones que el capitalisme no ens serveix. Aquest sistema es mostra absolutament incapaç de satisfer les necessitats de la major part de la població mudial: luxe contra misèria global en són el principal resultat.

Convé que tinguem ben present, en tant que joves i, per tant, víctimes predilectes de l'explotació capitalista que aquest sistema no és un càstig diví, sinó una de les possibles formes d'organitzar la societat mundial. La refundació del capitalisme, per cortesia dels presidents Sarkozy i Zapatero, és només un intent de tornar a posar en marxa aquesta immensa maquinària de destrucció (de pobles, vides, ciutats, ecosistemes, llibertats), no una solució als nostres problemes. La perversitat d'aquest sistema no es troba en el fet que puga entrar en crisi, sinó en què la injustícia, la despossessió i la submissió de la majoria són el seu eix central, sense el qual no pot funcionar.

Aquest 1 de maig doncs, el jovent tornem a mobilitzar-nos amb la intenció de recuperar l'esperit rebel i de combat de la classe treballadora. L'esperit combatiu també del nostre poble que, ara fa un segle, plantava cara a l'imperialisme i l'opressió, enfrontant-se a l'aparell repressiu de l'estat en la Setmana Tràgica.

Davant la crisi actual no podem quedar-nos de braços creuats esperant que els salaris baixen i les condicions de treball empitjoren per tal de tornar a ser rendibles per als empresaris. És el moment d'impulsar alternatives, de construir una economia diferent, democràtica, no explotadora, solidària. És el moment d'organitzar-nos per reclamar millors condicions de treball, subsidis indefinits, control popular dels recursos públics, col·lectivitzacions dels bancs, habitatge digne i per a tothom.

Cal que ens mobilitzem i ens autoorganitzem per resoldre els nostres problemes, perquè ningú més no ho farà. Cal que plantem cara a la repressió amb l'acció directa.

Pel 30 d'abril i l'1 de maig, recuperem el el Dia Internacional del Sabotatge i el Dia dels i les Treballadores. Construïm el somni, avancem cap a la independència i la revolució.

La lluita ens dóna el que el poder ens pren!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
1 de maig de 2009

http://www.maulets.org/



Cartell pel 1er de maig de la Plataforma Antifeixista de Barcelona